esmorzar

No és un esmorzar d’un dia qualsevol

ESMORZAR SENSE DIAMANTS NI OPES. O SI.

De tant en tant m’agrada esmorzar amb calma. Potser perquè no ho faig mai. Cada dia ho faig d’una revolada o dues. El primer cafè, imprescindible per arribar viu al segon, és una glopada, una sacsejada sense la qual no és que no hi hagi demà és que no hi ha avui. Ni res. I me’l prenc sol i si pot ser en silenci. I mai ni amb el Basté ni amb l’Ustrell. Quin parell. Avui paro taula i em regalo un suc de taronja, ho trobo un luxe assumible i que em fa sentir com un senyor. Per això m’agraden els hotels, pel suc de taronja i el bufet per esmorzar. Avui l’hotel és casa i per alguna raó tinc la sensació que valdrà la pena encarar el dia pel que pugui passar. I escolto el piano de Sakamoto de fons i ben present. Un suc i un croissant que avui no farciré de Nutella, però que només de pensar-ho em fa salivera. Tanta que canvio d’opinió m’aixeco a buscar-la, la Nutella. Un dia és un dia. I un mini entrepanet calent de pernil salat. És curiós, el pernil dolç només me’l demano quan no em trobo bé, i quan em trobo malament, i ves que aquest vespre, o demà, el cos no me’n demani. Ai! No m’hi facis pensar ara i deixa’m assaborir l’esmorzar i fer una aposta en silenci mentre em regalo el dia i el tallat: Quanta estona trigarà algú a parlar de la festa de la democràcia? Ho acabaran dient tots, però el primer té més mèrit perquè és un valent. I quan ho diuen penso, sempre, que no saben què més dir. Coi!, s’ho podrien preparar millor que ahir van tenir tot ahir per preparar-se el discurs d’avui. Som-hi. El suc estava boníssim, l’entrepà deliciós i el tallat em fa tornar a ser tot un home, sigui dit això sense cap mena de proclama masclista. Rotet. No podia ni volia començar millor el dia, la resta ja la saben i és just el que volia evitar: De què parles un diumenge electoral sense caure en tòpics electorals? Doncs mira, amb un publireportatge del meu esmorzar digne de l’Hola i mirant d’evitar que ningú em faci una opa hostil que van maldades. O sigui cuidant-me, que la cosa va d’això no? L’esmorzar ha estat esplèndid i relaxant i desitjo, estimats lectors – i lectores, sí– que també s’hagin delectat amb el seu. Ens veiem a casa a partir de les vuit del vespre i, per si de cas, tindré el pernil dolç a punt. Sí, i el salat també que, la nit no sé si serà llarga, però segur que hi haurà opes, hostils a punta pala. O no. Sort de l’esmorzar.

 

Article publicat al diari Regió7 el 12 maig 2024

COMPARTEIX