A punt d’hibernar. Com un os.

os

Vist el que (ens ve) potser que m’hi posi. Estic..

A punt per hibernar. Com un os.

Estic per fer cas a la mare naturalesa, que, si no l’emprenyen, sol ser sàvia. I si l’emprenyen… encara més. Entre el toc de queda i el confinament aquest weekend, i la cultura tancada, estic per passar directament a la hibernació. Porto tota la setmana estudiant el tema i, ara mateix, no se m’acut una solució millor: fer l’os i posar-me a hibernar com un os. Si en els propers dies no em veuen gaire el pèl no s’amoïnin, voldrà dir que he trobat el cau per hibernar. És fàcil. Els ossos primer s’atipen una mica, bastant, molt, tot el que faci falta i després busquen un cau, un forat, un refugi i s’hi posen bé i bona nit i tapat, fins al març i que ningú els destorbi. Dormir no dormen, resulta que no fan ni això, l’estat en què estan no és ben bé dormir sinó de vigília i estan al cas, i si algú els va a emprenyar, s’alcen -suposo que amb males puces- i se’n van a buscar un altre cau per seguir hibernant. Deu ser com quan al vespre et lleves, que no et despertes, per fer un riu, beure un glop d’aigua a la cuina o acotxar un fill petit que remuga i després te’n tornes al llit a seguir. Com si res. A mi m’atrau. En el meu cas, ho reconec, em sento una mica preparat per fer-ho.

Recordo d’haver-me llevat, més d’un cop i més de dos, per anar a recollir fills adolescents allà on fossin de gresca nocturna i en tornar a casa, ajocar-me sencer de nou al jaç i seguir dormint com si res no m’hagués passat. Soc una mica os, doncs. Es tracta de no moure’t gens, gastar el mínim, consumir el mínim, fer el mínim, tenir les mínimes pulsacions i jeure fins a temps millors, que és el que fan els ossos. S’ho imaginen? No fer res de res. Com ara però sense gastar un euro, que és el que té hibernar. El mateix que ens proposen els manaies però arruïnant-nos de pas amb totes les despeses, impostos, autònoms, sous, hipoteques i lloguers intactes. I a pagar-los no facis tard.

Ens veiem a la primavera, sé que això és el que està passant pel cap de molta gent, ara mateix i no se m’acut una millor pensada per passar l’onada i, estalviar-me, de passada, totes les rodes de premsa amb 2 o 3 o més consellers al capdavant, dia si dia també, explicant-me maldestrament i amb vacil·lacions, contradiccions i la boca petita com va la cosa i com hauria d’anar però sense gaires propostes concretes damunt la taula.

La covid ens espanta però la mala gestió ens indigna. I que si calculem els dies que ens queden i el nombre de compareixences en rodes de premsa que ens poden caure al damunt surt una quantitat ingent d’aparicions i de temps malbaratat i esplaiat en discursos de poc de bo i molt de res. Ja em disculparan, però, posats a sortir, podrien anar més al gra i menys a la palla. I a alguns els faria bé hibernar. Ho sento, els ho havia de dir. Paraula d’os.

Article publicat al diari Regió7 l’1 de novembre de 2020

 

COMPARTEIX