Abolim la cita prèvia

butaques

No sé a què estan esperant…

Abolim la cita prèvia

Les cites prèvies no m’agraden. I això que m’agraden les cites. Al llarg de la meva vida n’he tingudes unes quantes, també algunes cites a cegues i, sense anar més lluny, la darrera cita a cegues que vaig tenir va acabar amb un festival que encara dura, però això ho deixo per a un altre dia, si de cas.

Les cites prèvies han arribat sota el braç de la pandèmia, que, posats a putejar, s’ha posat les botes amb això de les prèvies. Ull! No confondre prèvies amb preliminars. Les cites amb preliminars són la millor garantia que la cosa segurament acabarà anant de la millor manera possible. I això també ho deixo per a un altre dia. Les prèvies que has de demanar per tenir una cita ja són, en si, una mala notícia. Cita prèvia per ser atès. Cita prèvia per anar a veure el de la Caixa. Cita prèvia, naturalment, per anar a qualsevol establiment oficial a fer qualsevol cosa que ara tornen a obligar-te a fer presencial no fos cas que la poguessis fer virtual i així no et poguessin fer-te perdre el temps. I, d’entre totes les cites prèvies que es fan i es desfan, sobresurten les cites prèvies per anar a conferències, xerrades, concerts, teatres o qualsevol cosa que facin al carrer i que ara, per la covid, els del Procicat t’obliguen a fer amb cita prèvia. Resultat? Que les cites prèvies s’esgoten i, en canvi, el dia de l’activitat les places estan mig buides perquè molts dels que han reservat «cita prèvia» han decidit no presentar-s’hi. I és que les cites prèvies són gratuïtes i ja se sap, tot i que sembla que no se sàpiga, que quan dones res de franc hom no s’ho pren seriosament.

La cultura d’aquest país està a punt de morir-se de gana i d’èxit. De gana per tots aquests mesos d’inactivitat que ara tímidament es reprèn. I d’èxit perquè mai hi havia hagut tanta demanda d’entrades en cita prèvia i tantes campanes a l’hora d’anar-hi. He vist un munt de places amb munts de cadires buides perquè qui les havia reservat amb cita prèvia havia decidit, finalment, no anar-hi. La bèstia que porto a dins em diu que, senzillament, la cita prèvia de franc hauria d’estar penalitzada, perseguida, castigada, i qui fes reserva prèvia i després faltés a la cita hauria de ser convenientment assenyalat, arrestat i condemnat a ser lapidat en una plaça pública davant dels ulls de tothom en un espectacle que podria veure tothom i per al qual, naturalment, caldria apuntar-s’hi prèviament demanant… cita prèvia. I així sense aturador fins a eliminar tots aquests –i totes aquestes– que diuen que hi aniran però que al final no hi van i que potser, de fet, mai havien tingut la intenció d’anar-hi. Veuries tu com s’acabaria la tonteria de la cita gratuïta prèvia.
Article publicat al diari Regió7 el 10 octubre de 2021

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email