Agost a bon preu

Sense nom

Li demanen poques coses a l’agost. Només que, si pot ser, sigui…

Agost a bon preu….

Article publicat al diari Regió7 el diumenge 2 d’agost de 2020

I què estaríem fent, ara? L’agost ens agafa, no diria que per sorpresa, però sí amb el pas canviat. La nova normalitat ens altera. I se suposa que hem de desconnectar, deixar les coses per a després, fer plans, milles i maletes. I tornar com nous. I què se suposa que estem fent? Demanar que l’agost ens el convalidin per un altre mes que no sigui tan preuat, tan buscat. Demanar que no ens el comptin com a vacances, que no haguem de marxar pensant que ens volem quedar o quedar-nos sabent que hauríem de marxar. L’agost ens truca puntualment a la porta i ens enxampa sense els plans fets com no ens havia passat mai. Fa mesos que vivim sense plans.

L’agost no ens va bé, ara, ens encaixaria més un mes més normal, que no ens posés davant el dilema de triar, decidir. Aturar-se o actuar. I avui, que hauríem d’estar neguitosos per marxar, o no, ens sentim neguitosos pel quedar. Només el dia a dia, i és així com ens haurem de prendre l’agost. Patint per si empitjorem quedant-nos. Patint per si empitjorem si marxem. Confinat no és un destí qualsevol i quarantena no és un plus vacacional. És aquí on som, patint per si… Queda’t a casa. Fes turisme de proximitat, descobreix el que tens… Amb aquest mantra i amb la notícia de la caiguda en picat del turisme estranger que ho fa trontollar (tot) (més) encara se’ns obre l’única escletxa a la qual podem agafar-nos com a «bons» catalans que som: calla, que aquest any ens faran un bon preu allà on anem. Si ho tenen buit de turistes, els turistes serem nosaltres. Agost a bon preu, això és el que somniem poder tenir a mà ara mateix i no sabem ni si podrem aprofitar-ho, pensant que ens trobarem tots als mateixos llocs –veig la Costa Brava a petar– perquè tothom haurà tingut la mateixa pensada i el mateix somni humit: agost a bon preu i tractats a cos de rei.

Això sí, al preu de trobar-nos tots pels mateixos no llocs amb sense turistes de veritat. No llocs, no vols, no parties, tantes coses que no… Se’ns farà tan estrany, aquest agost, que no serem capaços d’explicar-lo ni quan hagi passat. Això o esperar al replà de casa que arribi setembre –i no els vull esguerrar el pla– i ens confirmin que el setembre cauran de punta i de costat perquè el país se’ns desfila per totes les vores possibles. I enyorarem l’agost que no hem fet perquè no n’hem sabut, perquè no hem gosat, perquè no hem pogut.

Un agost buit de quasi tot, sense moltes festes, sense moltes cites, sense moltes trobades, que ens recorda que som on som. I que estem com estem. En alerta. I punt. I paciència. I que ens facin un bon preu i, que ja ens coneixem, que ningú vulgui fer l’agost amb nosaltres.

A costa de nosaltres. Bon quedar, bon marxar. Bon agost.

 

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis