Al míting!
No ho hagués dit mai però, ep, ens veim…
La Rosa s’ha mudat i espera al vestíbul. Té moltes ganes de sortir. L’Andreu i la Berta han barrinat un pla estupendu que els arreglarà el cap de setmana. S’ho pensen fotre tot. L’Enric ha trucat a la Quima i li ha dit que quan arribi li donarà una sorpresa. El Quim i la Fina fan les maletes i encara no han dit als nens que marxen. La Rosa està excitada i al taulell no ha volgut saber res de les objeccions de la infermera de guàrdia, que ja ha trucat als seus superiors i amb un somriure decidit que no se l’acaba li ha etzibat que té dret a exercir els seus drets fonamentals i que no l’aturarà res ni ningú. Duu, dins el bolso, el seu llibre preferit, L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. A fora sona un clàxon del taxi que l’espera. L’Andreu i la Berta van equipats per passar dues nits fora, amb motxilla i mapes. Dos mapes: el de la costa que tant els agrada i el mapa de mítings de la zona. Els nens estan contents, fa tants dies que no marxen que quan són dins el cotxe i demanen expectants «on anem, papeess?», la Fina es gira i els dona un reguitzell de papers de propaganda electoral. -Canalla, avui trieu vosaltres. Digueu on voleu anar! La Quima s’ha emocionat.Quants dies feia que no ho feien? Està engrescada amb la rebolcada i repta l’Enric, -estàs en forma punyeteru! Ho hem de repetir, i llàstima que ara per celebrar-ho no puguem sortir. -Que no? L’Enric, que fa poc l’ha desvestit amb ganes, li diu «muda’t com mai que tenim míting. Comença d’aquí a un parell d’hores». La Rosa puja al taxi davant la mirada atònita del personal de la residència. ?-On la porto, senyora? -Tan lluny com pugui, però miri que hi hagi un míting. I no repari en quilòmetres, li diu al taxista, que sempre havia somniat que un client li digués allò i d’aquella manera. L’Andreu i la Berta segueixen un míting que fan a escassos 100 metres d’on són, però el segueixen per streaming ajaguts amorosament damunt d’un pareo amb vistes a la platja, on fan una petita rave privada mentre gemeguen que… els encanta la política… La Fina i el Quim estan exultants, la canalla ha triat tres mítings en tres llocs superxulos, i els nens no paren de riure quan, en un control, uns Mossos superats els demanen on van. -Coi, de míting! Res a dir, endavant! La Rosa se sent senyora als seus 80 anys, asseguda al darrere del taxi que avança rabent. Amb la mà dins del bolso palpa el llibre que tant l’ha inspirat i respira contenta després d’haver parlat amb el seu home, el Ramon, a qui fa mesos que no veu. No l’han deixat entrar a la residència. Ramon, estimat, ens veiem al míting. -T’has escapat, Rosa? -Tu, què creus? La trobada serà de traca i mocador. Mai la política no havia generat, de cop i en tothom, tanta alegria. Els mítings són plens de gent que fan cara de felicitat després de petar-se el confinament i amb poques o cap ganes de votar aquells que ara mateix els mitinegen des de la tribuna. Han anat de míting, sí, però no saben de qui ni els interessa. No se’ls han ni escoltat. Només saben que on han anat… els encanta. Avui són de míting i, demà, més. Brutal.
Article publicat al diari Regió7 el 31 gener 2021