Amb cita prèvia per als Reis. Es veia a venir…

reis

Amb més màgia i imaginació potser no caldria…

Amb cita prèvia per als Reis. Es veia a venir.

Cita prèvia per anar a veure els Reis. Es veia venir. És una de les seqüeles menors de la covid–19. Menors? I ara! És de les grosses! Mentre el país va ple de convocatòries per veure els Reis amb cita prèvia, es perd, penso, la gran ocasió que això dels Reis Mags sigui màgic de veritat. En un any en què els balcons dels carrers han estat sempre nostres hauria estat màgic de veritat dir als nens i nenes la veritat. O sigui, dir-los que no surtin de casa i que, des del balcó, des de la finestra o des del replà veuran passar, pel seu carrer, els Reis Mags com mai. Una feinada sí. Però efectivament màgica. Un munt de reis i patges de reis i emissaris de reis i de tot de reis per tots els carrers i racons i raconets i replans i placetes del país passant fugaçment per davant de totes les cases. I pisos. Màgia pura. Els millors Reis Mags que he vist a la meva vida són aquells que he vist poc, els que intueixes una mica de lluny. Siluetes evocadores que et fan somniar. La màgia és subtil, i com més subtil més ajuda a somniar i més gran és. He vist siluetes de Reis a la muntanya, baixant per un riu, creuant lentament dalt d’un tren i, els ho garanteixo, el nen que ha vist fugaçment un rei en un instant imprevist, inesperat, no ho ha oblidat mai de per vida. Els muntatges i cavalcades de l’era «precovid» són grosses i molts cops matusseres, i sovint han renunciat a la màgia per la grandiloqüència de carrosses i remolcs coreografiats, de vegades, amb poca traça. I aquesta manera de gestionar el fet «màgic» és la que du enguany a obtenir una cita prèvia que, com totes les cites prèvies, és només per a uns quants. Com si fos un parc temàtic per tandes. On tothom ha fet curt i on les cites s’han esfumat com si fossin les entrades per escoltar el Boss. En nom de la màgia dels Reis, no ho trobo bé. Molta organització i poca màgia. M’hauria agradat que els grans, aquest any que ens ho estem inventant tot en aquest moment incòmode, ens haguéssim posat en la pell del que s’espera la nit de Reis: Reis que vénen de lluny i marxen de lluny, als quals potser no et pots apropar per no trencar l’encant, davant dels nens i nenes que els veuen de lluny des del balcó. Sense aglomeracions, sense espais tancats. I la màgia fa la resta. I la tecnologia fa la resta: Instagrams, meets, connexions, zooms i tota la pesca. I que això passi no en una cavalcada sinó en una multiplicació infinitament assolible. Tots som Reis i tots podem fer-ho. I escampar-nos sense multituds. Reis de tu a tu. T’imagines? La màgia és això. Només demano una mica, molta, d’ingents dosis i tones d’imaginació per fer, sense cita prèvia, la cita més esperada de l’any.

 

Article publicat al diari Regió7 el 20 desembre 2020

 

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis