La nit del circ, la nit dels Premis de circ de la revista Zirkòlica ha canviat de format. Enguany s’ha fet a l’Auditori. Enyoro la carpa del Circ Raluy, marc singular i “ incomparable” on s’ha fet els darrers anys. L’enyoro, si, però m’agraden els canvis, les noves perspectives i els nous formats. Canviar no vol dir oblidar. I allà, a l’Auditori de BCN s’hi ha fet la gala, per mi, potser la millor gala que s’ha fet si entenem per gala una “ perfomance” atractiva, àgil i de qualitat on, per damunt de tot s’han de donar premis, embolicant-ho tot de la millor manera possible. No els detallo aqui els premiats, si de cas, AQUI ELS TENEN, sinó que els escric de la gala que ha estat ha estat esplèndida: La banda musical “ Hora de Joglar” sona extraordinàriament bé i tenen un punt de complicitat circense que els ubica a la perfecció. Gran banda per posar la banda sonora de la nit. Els Rum i Cia mereixen una menció especial. Especial? Especialíssima. Això ja és una Trouppe de pallassos excel.lents. Per Nadal seràn de nou al Teatre Lliure, i si encara no els han vist, no el deixin escapar. Són els pallassos que tot adult d’aquest pais hauria de veure. I ja ho he dit. La nit va ser acurada amb les actuacions escollides ( Els equilibris acrobàtics de CIrc Pistolet – el duo de malabars de Circo Los – la corda llisa d’Irene Estradé de A Plom Vol – el quadrant aeri de Jordi serra i Amanda Delgado de Vol de-ment – la roda cyt de Sergio Gonzalez/En Diciembre, tot sota el guió i Direcció – encertats- de Piti Español i Xavier Erra) donant pistes interessants tots els números de la bona direcció que està prenent la creació – contemporànea – de circ a Catalunya. La nit també va tenir el moment “ manifest reivindicatiu emergent”. Un manifest que, de tant essencial que és es torna simptomàtic d’on es troba encara, aquest pais pel que fa a drets, deures i detalls contractuals que són, encara a l’any 2015, la veritable corda fluixa de l’artista. La premiada Cia Passabarret, de Valls, va posar l’accent territorial: Hi ha circ – molt circ – més enllà de Barcelona. I tenen raó. I finalment va haver el “ moment caixes”, en el que es van sentir xiulets cap a l’sponsor de la gala, – el BBVA i la Fundació de Caixes Catalanes – que el director de la gala i de Zirkòlika – Vicent LLorca – va saber gestionar amb elegància. Funambulistes, les caixes i els bancs, s’han guanyat a pols, trobo, aquest moment que els toca viure i entenc el malestar cap a ells. Un cop fet el mal els toca, si ho volen, demostrar honradament i més enllà del pur marquèting quin pot ser el seu vincle i suport real amb la cultura, amb la societat. Mentrestant, ja ho deuen saber, s’arrisquen al xiulet i també a què més d’un els girin l’esquena de ple dret. Torno al principi: Bona gala. He trobat a faltar la carpa. Catalunya es treballa el circ però no té encara resolt ni normalitzat el tema dels circs amb carpes. Però és que ja se sap que una carpa, de circ, és una estructura bàsica. D’estat, diria. I ja se sap que a aquest pais li fallen i li falten això, les estructures. Visca el circ!
Fotos de la Nit de Circ. Premis ZIrkòlica de Circ de Catalunya. Dilluns 29 setembre de 2015 a l’Auditori de Barcelona.