Botifarra de pagès
I tal dia farà un any
Botifarra de pagès. Els pagesos i ramaders ja saben qui pa s’hi dona. Pa sec. Ho devien sospitar, però ara ja ho saben del cert i del tot. Quan fa un any es van alçar en revolta damunt llurs tractors, bona part del país que no som pagesos ens vam posicionar sense dubte al seu costat. Feien patxoca. La seva marxa per les carreteres, bo i el munt de maldecaps que això generava a tothom, va merèixer el nostre respecte i reconeixement i vam compartir l’esperança que, amb tot l’argumentari a favor i tota la força dels pagesos emprenyats i organitzats se’n sortirien. Era massa clar i massa evident i massa necessari. I com que no en tenien prou amb la conquesta del «territori» que ja tenien als seus peus, van decidir – m’imagino que va ser en una assemblea al voltant del foc per matar el fred i unes bones botifarres per matar la gana – van decidir anar fins a la capital. Em va semblar fenomenal i una efemèride digna de recordar. A Barcelona encara en parlen. I així va ser. Fins i tot els barcelonins van aplaudir l’entrada dels tractors per la diagonal a 30 km/h. Sense pressa però sense perdre un instant. Tot plegat va ser un clam! I un cop aparcats, d’aquella manera que pots aparcar un munt de tractors al cap i casal fins i tot es van reunir amb el president. A mi ja em va fer mala espina quan vaig veure que la reunió va durar poc i que el govern se’ls treia de sobre amb poques paraules i donant-los la raó. Tota. Mal senyal quan et donen tota la raó, però no et donen res més. I els pagesos van tornar a les seves granges i amb el seu bestiar i amb les butxaques buides però plenes d’empatia. Què en van treure? Ho sospitàvem: Res. De tot el que els van dir que si, realment, no va ser que no sinó que va ser res. De res. Els van aixecar la camisa i la faixa. El respecte s’ha de demostrar amb fets i no només amb floretes. I un any després, els pagesos segueixen fins al capdamunt de paperassa burocràtica -venint de qui ve no es podia esperar cap altra cosa – fins al capdamunt d’obligacions i requisits – aquesta ja em sembla bé perquè ens hi juguem la salut – i desemparats de competències deslleials de totes bandes, sobretot, del sud. I dilluns, o sigui demà tal dia farà un any. I ells hi tornen. Els nostres pagesos hi tornen. Són forts, – tips però forts. N’hi ha alguns de joves disposats a molt i estan emprenyats, molt emprenyats perquè bàsicament tenen raó i tractors. I ja els han “enredat” una vegada. Desitjo que la protesta dels nostres pagesos, a més de lluïda i contundent, sigui efectiva. Jo tinc clar de quina banda estic.
Article publicat al diari Regió7 el 9 febrer 2025