Com enlloc, a casa

40124278

Vés que d’aqui a uns dies no ens toqui ser-hi sense sortir-ne…

Com enlloc, a casa

La foto, a casa.  Article publicat al diari Regió7 el 8 març 2020

A casa, ens enviaran a casa. Ens diuen que no ens alarmem però els que ens ho diuen, pel que ens diuen i sobretot pel com, s’entén que estan alarmats fins a la medul·la. I quan no sàpiguen què dir-nos ens enviaran a casa. Tots a casa. Tancats. En diuen confinats. No et donis la mà, no t’abracis, no et reuneixis en grups de molts. No surtis, no viatgis, no t’arrisquis. No treballis. I doncs, què? A casa. Ho veig a venir. Enlloc com a casa. Jo hi he treballat a casa i, saben? S’hi està bé a casa, això sí, has de prendre precaucions. No sé si la gent en sabria, d’estar-se uns dies a casa. A casa fent què? Ara que ens havien ensenyat com és de fàcil escapar-se a qualsevol lloc (del món) en qualsevol moment i per cap pela, ara haurem d’aprendre que, a casa, t’hi pots estar. Però una cosa és estar-s’hi, a casa, i l’altra és estar-hi confinat. I confinat vol dir que no en pots sortir. I això ja és una altra cosa. Els que escrivim, sovint, escrivim a casa. Amb tota la casa per a nosaltres. Els autònoms, de vegades, també. Ara en diuen teletreball. Enviaran un munt de gent a teletreballar a casa com si fos l’útima moda del món. Digues-li com vulguis. Jo, quan he estat a casa per treballar des de casa, he pres mesures: no em poso mai a fer feina si abans no m’arreglo com si hagués de sortir. Vestit, polit i planxat com per anar a una reunió. Separo les hores de feina de les hores de posar les rentadores. Hi ha gent que, per casa, corre en pijama o de qualsevol manera. Ni parlar-ne! No faré comentaris. A casa s’hi està amb glamur. I si hi treballes, encara més. Gent que treballa en pijama o sense vestir o mal vestits o de qualsevol manera. Això és el primer pas per sentir-se confinat. Jo, mai de la vida. Ara, ho veig a venir, hi haurà corredisses, manuals, consells, indicacions, regles, normes i de tot el que els passi pel cap, a les autoritats, per explicar i ensenyar a la gent com s’ho han de fer per estar-se a casa unes dies. O unes setmanes. El coronavirus està a punt d’enviar un munt de gent a casa. I la gent no se’n sabrà avenir. Ho veig a venir: arrasar als súpers, omplir les neveres i contractar netflix. Passarà? Els més espavilats vendran tutorials al youtube de què vol dir estar-se a casa. Diuen que la calor del bon temps frenarà l’avanç del virus però mentre això no arriba ens enviaran a casa a esperar. I des de casa ens trobarem a faltar els uns als altres. Alguns trobaran a faltar els de fora mentre no sabran conviure amb els de dins. Se’n diu divorci. Els que, de vegades, treballem a casa, seguirem fent el que anem fent mentre notem que a les cases hi ha més soroll de taules i cadires i més moviment i més dinars compartits a taula. Amb el permís del virus. I quan les cases estiguin plenes de gent confinada familiarment, em conec, en vindran unes ganes enormes i irrefrenables de sortir als carrers buits i en calma. Això és el que vindrà si és que no ve una altra cosa que, vist com els que manen estan portant tot això, tot podria ser. Mentrestant, benvinguts a casa! Bé, cadascú a casa seva, que jo ja els voldria tots a casa però tinc el rebedor petit. Confinats.

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis