Vés que d’aqui a uns dies no ens toqui ser-hi sense sortir-ne…
La foto, a casa. Article publicat al diari Regió7 el 8 març 2020
A casa, ens enviaran a casa. Ens diuen que no ens alarmem però els que ens ho diuen, pel que ens diuen i sobretot pel com, s’entén que estan alarmats fins a la medul·la. I quan no sàpiguen què dir-nos ens enviaran a casa. Tots a casa. Tancats. En diuen confinats. No et donis la mà, no t’abracis, no et reuneixis en grups de molts. No surtis, no viatgis, no t’arrisquis. No treballis. I doncs, què? A casa. Ho veig a venir. Enlloc com a casa. Jo hi he treballat a casa i, saben? S’hi està bé a casa, això sí, has de prendre precaucions. No sé si la gent en sabria, d’estar-se uns dies a casa. A casa fent què? Ara que ens havien ensenyat com és de fàcil escapar-se a qualsevol lloc (del món) en qualsevol moment i per cap pela, ara haurem d’aprendre que, a casa, t’hi pots estar. Però una cosa és estar-s’hi, a casa, i l’altra és estar-hi confinat. I confinat vol dir que no en pots sortir. I això ja és una altra cosa. Els que escrivim, sovint, escrivim a casa. Amb tota la casa per a nosaltres. Els autònoms, de vegades, també. Ara en diuen teletreball. Enviaran un munt de gent a teletreballar a casa com si fos l’útima moda del món. Digues-li com vulguis. Jo, quan he estat a casa per treballar des de casa, he pres mesures: no em poso mai a fer feina si abans no m’arreglo com si hagués de sortir. Vestit, polit i planxat com per anar a una reunió. Separo les hores de feina de les hores de posar les rentadores. Hi ha gent que, per casa, corre en pijama o de qualsevol manera. Ni parlar-ne! No faré comentaris. A casa s’hi està amb glamur. I si hi treballes, encara més. Gent que treballa en pijama o sense vestir o mal vestits o de qualsevol manera. Això és el primer pas per sentir-se confinat. Jo, mai de la vida. Ara, ho veig a venir, hi haurà corredisses, manuals, consells, indicacions, regles, normes i de tot el que els passi pel cap, a les autoritats, per explicar i ensenyar a la gent com s’ho han de fer per estar-se a casa unes dies. O unes setmanes. El coronavirus està a punt d’enviar un munt de gent a casa. I la gent no se’n sabrà avenir. Ho veig a venir: arrasar als súpers, omplir les neveres i contractar netflix. Passarà? Els més espavilats vendran tutorials al youtube de què vol dir estar-se a casa. Diuen que la calor del bon temps frenarà l’avanç del virus però mentre això no arriba ens enviaran a casa a esperar. I des de casa ens trobarem a faltar els uns als altres. Alguns trobaran a faltar els de fora mentre no sabran conviure amb els de dins. Se’n diu divorci. Els que, de vegades, treballem a casa, seguirem fent el que anem fent mentre notem que a les cases hi ha més soroll de taules i cadires i més moviment i més dinars compartits a taula. Amb el permís del virus. I quan les cases estiguin plenes de gent confinada familiarment, em conec, en vindran unes ganes enormes i irrefrenables de sortir als carrers buits i en calma. Això és el que vindrà si és que no ve una altra cosa que, vist com els que manen estan portant tot això, tot podria ser. Mentrestant, benvinguts a casa! Bé, cadascú a casa seva, que jo ja els voldria tots a casa però tinc el rebedor petit. Confinats.