Com si fos… el rei de la pista!

no ballin

De vegades em sento… no sé…

Com si fos… el rei de la pista!

Fes cas a la foto.  Article publicat al diari Regió7 el 28 juny 2020 ( fase represa però no es pot ballar)

Dimarts em vaig adonar que la primavera ens l’havíem perdut. Entre altres coses. Entre moltes altres coses. Estàvem tan desocupats i enfeinats respirant poc, que no ens havíem adonat que del 21 de març al 21 de juny, a més de 3 mesos, hi ha tota una primavera. Jo la trobo a faltar. Em vaig confinar amb roba d’abric i ara, quan obro l’armari de temporada, penso què hi fa encara l’abric allà. Era hivern, abans del 21 de març. Tot i que el fred va arribar després. I ara, amb la necessitat imperiosa que l’estiu no se’ns passi, no ens el prenguin, no ens el confinin o ves a saber què a causa d’una o altra fase, arrasem els carrers, els bars, la vida, no fos cas. No fos cas que, abans d’arribar octubre, ens cridessin a tots, de cop, l’alto. Tot pot ser. Però mentrestant ens llancem a la piscina disposats a practicar que nos quiten lo bailao, que la tardor pinta… pinta que val més no parlar-ne. Què hauria fet aquesta primavera? Què faré aquest estiu? Podria ser el que no he estat mai, el rei de la pista (de ball) ara que a les pistes no es pot ballar. No et deixen. Maldestre com soc amb les articulacions inferiors, sobretot si han d’anar rítmicament sincronitzades, sempre havia somniat en una pista per parlar. I ser-ne el rei. I mira tu. No demanis desitjos que se t’acaben complint. No xerris amb desconeguts, ens deien les padrines i les iaies i les mares. Van quedar curtes, i se’n farien creus. No parlis i… no ballis amb desconeguts. M’imagino tothom, davant la disco, quedant per trobar-se i conèixer-se i entaular una amistat diguem-ne validable per poder, tot seguit, entrar dins ben coneguts i poder ballar, fins i tot les arrambades, fins que l’ànima els digui prou. Fet el protocol, feta la drecera. No serà. Tindrem estiu, sí, però el tindrem estrany fins a la medul·la i amb l’ai al cor i la vista a les fases i als rebrots. I pendents, sobretot, dels asimptomàtics. Vaig pel carrer i em sembla que en veig un munt. I a les platges, i a les cales, i a les cues del súper i als xiringuitos, i als sopars a la fresca… arreu, amb aquella sensació d’estar fent alguna cosa que no es pot fer. I d’estar en perill. La màscara deu ser per això, entre altres coses, perquè no et reconeguin, perquè no et tinguin tan vist, tot i que, abans d’engrescar-me, llegeixo que una aplicació ja és capaç de reconèixer-te la cara amb la màscara posada. Casum! I trobarem a faltar, sí, les festes majors de barrila, els balls desafinats a les tantes, els correfocs i els correaigües i els castells de focs. I les taules parades per a molts perquè, des d’ara, molts és massa. I 3 és multitud. I em paro a pensar en tot, en llista, i penso que no és que res no ha canviat, sinó que és tot que ha canviat alhora. I nosaltres. I quina revetlla vas fer, tu? Doncs una que semblava que complia les normes. I amb cita prèvia. I a 2 metres. I (amb) sense desconeguts i sense tocar-se i… ara no estic segur de si era una revetlla.

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis