Crònica d’ahir
No és la crònica oficial però és una…
Crònica d’ahir. Hi ha una escala que duu des de la darrera planta de la Casa Gran de la ciutat de Manresa al terrat on hi ha els pals de les banderes. No hi puja gaire gent al terrat perquè hi ha poca gent que en tingui la clau. No fos cas. Allà s’hi espera l’Anselm, funcionari de la casa. Una vegada els de la CUP, quan la CUP feia de CUP, aprofitant unes obres que feien a l’edifici, es van enfilar per una bastida, van accedir al terrat i es van endur l’estanquera. Va ser portada al Regió7 i una emprenyada dins la casa gran. Coses de joves. No tornarà a passar. Per això, des d’aleshores s’ha vetllat, i molt, l’accés al terrat on hi ha les banderes, on, per posar-les o treure-les, només hi ha dues vies: la clau d’una petita porta o la porta gran del Tribunal Constitucional o de la Junta Electoral Central, que, tot sigui dit de passada, en els darrers anys s’han afeccionat molt i molt a fer treure banderes i símbols. Indepes, sempre. Avui dissabte, a baix, a la sala de plens, hi ha calma absoluta després d’uns dies convulsos ran dels resultats electorals manresans, que, al final, han donat pacte a tres. Tots de gala i molts d’estrena. I molt de postureig, avui, que és el que toca. S’ho han pactat gairebé tot i la ciutat seguirà en mans d’Esquerra, que, empassant-se amb més ganes o sense un grapat de gripaus, s’avindrà amb el Pesecé, que reneix d’un empolsegat viatge pel desert i d’uns nouvinguts que han vingut a Impulsar i que, d’entrada, el que més han impulsat és la sortida dels de Junts, que avui s’ho miren des de fora, amb aquella mirada amb què et mires les coses des de fora quan potser voldries fer-ho des de dins. Aquest cronista no ho sap, entre altres coses perquè està pendent d’un moment clau de l’acte d’avui on, si bé tot l’important passarà al saló noble, l’essencial passarà al terrat. Quan a dins estan a punt de signar, encaixar i fins i tot abraçar-se, el cap del Pesecé llança una mirada pactada a l’alcalde, que és tot un senyal, i aquest, al seu torn, envia un missatge a un uixer que és a prop de la porta amb un walkie a la mà i que assenteix en rebre la llambregada de l’alcalde per comunicar, tot seguit, via walkie el missatge en clau: «Avall l’estelada». I l’Anselm, el funcionari que té la clau que dona al terrat quan sent el missatge rogallós que li arriba del walkie, accedeix al terrat i, del màstil, en fa baixar l’estelada per desar-la. Ben desada. Quan a baix reben el missatge de dalt, «l’estelada ja és fora del terrat», a baix fan de nou un brindis, un petó, una abraçada i comença el ball.
Article publicat al diari Regió7 el 18 juny 2023