Crònica (urgent) de la presentació de ” No recordo haver escrit res de tot això”

puestus

La cosa era presentar el llibre “ No recordo haver escrit res de tot això”, un recull de 117 articles escrits per Pep Garcia al diari Regió7 durant els darrers 15 anys..

Manresa – El Sielu – 19.30 del dilluns 6 de juliol de 2020

Crònica urgent de l’acte:

( Era tan urgent, la crònica, que realment la vaig escriure abans de fer l’acte. O sigui que em vaig tirar a la piscina.. però si, la cosa va anar més o menys aixi)

Quan l’acte va començar ja s’havia acabat, segons Garcia que va aparèixer amb samarreta amb missatge: “ ens veiem pels puestus”. i ja disposat només a fer i compartir els precs i preguntes i els agraïments. Els controls, la prudència responsable i demés fan que començar puntualment ja sigui tot un èxit o un mal menor. I quasi es va fer. Preguntes, si n’hi ha, i brindis que és el que hem vingut a fer. Els torns de preguntes del públic acostumen a fer fracassar actes que fins aquell moment havien anat bé i Garcia s’arrisca, si, però no ho fa sol. Té com a partner la periodista Anna Vilajosana que, aplicada, polida i educada com és puja a l’escenari i es disposa a canalitzar les preguntes que Garcia, diu, evitarà tan com pugui ja siguin vingudes de les xarxes o del “respetable” present. Però la Vilajosana és molt Vilajosana i va saber sortir-se de guió. Som-hi, primer respostes fàcils, les primeres, i quan la cosa es complica Garcia tibarà del comodin del públic. Així, per l’escenari de EL SIELU desfilen l’editor Toni Daura, el guionista Joan Barbé, una sorpresa Eva Casas que admet patiments – i gana – en la puntualitat de Pep Garcia a l’hora d’enviar els articles setmanals. Deu ser per això que serà premiada amb un entrepà. L’erudit Oriol Perez il.lumina el públic amb una demostració estratosfèrica d’expert i el clown Pep Callau fa tocar tothom a terra amb l’humor com a arma de comunicació massiva. Per si no estava clar que els articles de Garcia malden per ser creatius, la dissenyadora Miriam Ponsa fa una declaració de principis bàsics i irrenunciables per a una societat culta i creativa. Irromp un francès de Paris, Raoul Vega, com a testimoni de càrrec de no haver llegit mai un article de l’amfitrió – sense dubte una bona cura d’humiltat – i interpelat sobre alguns dels titols dels articles de Garcia recomana, sense dubtes, no alimentar més la bèstia si no volem prendre mal. Eh! Voilà. L’amic – per dir-ho d’alguna manera – Xavier Gual, posarà en clar que no cal buscar-se enemics tenint amic envejosos com ell. És el que hi ha. Els articles de Garcia, de vegades toquen ferro i de vegades tendresa i per reivindicar-la i amb ella brodar una dedicatòria sentida a noms propis que ens han deixat, deixa que sigui la gran veu de Salva Racero la que emocioni els presents amb poesia sonora i emoció. Si fos un concert, seria moment d’espelmes.

L’acte havia de servir per esbrinar perquè Garcia escriu el que escriu, si és veritat que s’ho inventa i si és cert que oblida els articles – tots – un cop els ha entregats. Els en dono fe. Demà ja no recordaré haver escrit això. Però ara si, i aprofito pels agraïments. Al meu pare, present, que ratifica la teoria que llegir allarga la vida. I ja en duu 93. A l’Anna Solsona per obrir-nos les portes del Sielu, al públic VIP que va comprar llibres quan estàvem confinats, a Josep Tomàs Cabot, per l’epileg al llibre i per seguir viu, encara. I que duri. I a Marc Marcé director de Regió7 que no va poder ser a l’acte ( s’ho devia veure a venir ) per un pròleg sense frenada.

Ah! i vam brindar mentre tornava a sonar la cantant ZAZ, que, de fet, és el que haviem vingut a fer.

” …si me pierdo es que ya me he encontrado y se que debo continuar…”

Gràcies per venir, gràcies per ser-hi. Gràcies per llegir i… ens veiem pels puestus!

Pep Garcia

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis