Dedicatòria…
Sóc de signar, jo. Per feina, durant anys i panys m’he fet un fart de signar contractes artistics. Signes amb el teu gargot i, de cop, allò va a missa. Com que ho has signat allò ja és de veres. I si està signat, signat està. No és veritat, he tingut més problemes amb contractes signats que no pas amb acords fets de paraula. I encaixada. La paraula és la paraula. I l’encaixada ho cobreix tot. Però a mi m’agrada signar. Amb els anys tinc una signatura ràpida, esvelta, personal, fins i tot diria que “sensual” que no posaré mai en mans d’un grafòleg no fos cas que m’haguessin de tancar. Però és la meva i me l’estimo molt. I hi tinc traça, puc signar sense mirar, sense mirar-m’hi, sense fixar-m’hi i sempre puc estar segur que el gargot resultant – sempre el mateix – és un tros fefaent de mi. Sobre mi. Una altra cosa és… la dedicatòria. Tinc lletrq d’aprenent de bruixot o de metge. El meu estilisme indesxifrable em dur a elaborar curoses dedicatòries sempre personalitzades i sempre pensades que, oh my good! després, el destinatari no és capaç d’entendre. Ni de llegir. Llàstima! M’han arribat a trucar a casa, a hores intempestives, per intentar desxifrar el misteri d’una dedicatòria no entesa que no els deixava dormir. O sigui que procuraré esmerar-m’hi i esmenar-me. Ara bé, no sé si té més valor entendre’m o saber que t’he escrit vés a saber què des de dins de l’ànima. Perquè, això si, dificilment faig dues dedicatòries iguals. I això ho comprovaràs si mai has vingut a què et signés. I si no ho has fet, qualsevol dia d’aquests, m’atures pel carrer i em demanes dedicatòria. Ja la tens.
Per això avui quan m’has vingut a veure en aquest dijous estrany que no és sant Jordi però que és molt estrany, he tingut una alegria. Deu ser per això que he intentat fer-te amb lletra intel.igible una dedicatòria que, més que això, és una declaració d’intencions ara que tan despistats anem.
Els articles els oblido, si, les dedicatòries – siguem honestos – també però les trobades com aquestes no s’obliden. Per això si m’has fet signar t’hauré escrit…
“ens veiem pels puestus”
Gràcies per venir
Abraçada!
Pep
– I hauré signat amb aquell signatura que porto tants i tants anys practicant –