diari ( absurd) d’estar per casa…

0#joemquedoa portada weba

Diari (absurd) d’estar per casa. Escrit des del confinament.

(1) dilluns 16 març 2020

DIUMENGE.  Només queden 14 dies. Seran més. Tenim de tot a casa? Què és tot? Em disposo a confinar-me i a treballar des de casa. Dutxat, polit, afaitat, planxat. Som-hi. Som-hi? Estic confinat però no sóc idiota. Avui és diumenge. Començaré…demà.

(2) dimarts 17 març

DILLUNS. Plou Plou fora. Jo sóc dins. No surto. Però no sé si no surto fora perquè plou o perquè no puc sortir de dins. Tot el dia. A fora plou, a dins… plou i més coses. I tantes ganes de mullar-me, de mullar-nos.

(3) dimecres 18 març

DIMARTS. Miro la tele. Hi ha algú que no miri la tele aquests dies? I estic precupat, molt, pel que veig. I què veig? Rodes de premsa amb dos hòmens uniformats davant del micròfon. Amb cara de pocs amics i posat de no saber què dir. Ja ho sé que cal combatre el virus però…

(4) dijous 19 març

CONFINATS. Mai ens haguessim cregut fa poques setmanes que aquest seria el nostre estat. Cada cop som més a casa i menys pels carrers. Diuen que acabarem tots confinats i que aquesta és la gran aportació que (ens) podem fer els uns pels altres. Ara ens cal, i molt, a més d’estar confinats, sentir-nos CONFIATS. Però això ja no depèn només de nosaltres.

(5) divendres 20 març

DESCOBRIM les cases dels que surten per la tele i xarxes i només hi veiem prestatgeries plenes de llibres i balcons amb vistes o sense. Són cases com les nostres. Vesteix molt ensenyar llibres. I els veig de mig cos en amunt, els que surten i em demano com deuen anar de mig cos en avall. En sabatilles? En pijama? Sense res? Benvinguts a la finestra indiscreta.

(6) dissabte 21 març

El moment i la situació em duen a formular-me preguntes existencials que m’ajudin a entendre, comprendre i situar el meu jo – confinat – al lloc on li pertoca. Al sofà de casa em sento filòsof, gurú, pensador desconfiat i m’ho qüestiono tot i tothom. Qui sóc? On sóc? On són tots els que no són a casa? I d’entre totes les preguntes, la més inquietant i alhora necessària: Es pot saber quin dia és avui?

(7) diumenge 22 març

ENYOREM quedar amb els amics, prendre el sol, caminar vora el mar, un vermut a la terrassa amb olives, passejar, baixar de la muntanya, una reunió, un viatge de feina, un sopar sorpresa, una cita, arribar tard, deixar els fills a escola, anar al cine, un concert en directe, emocionar-te al teatre o decidir quedar-te a casa. Entrar i sortir, és això el que ENYOREM.

(8) dilluns 23 març

Ja som conscients del que està fent per nosaltres TOT el personal sanitari? Els veig, els escolto i els noto cansats, desbordats, tristos. Indignats també. Professionals vocacionals i infinitament entregats. La realitat que viuen i lluiten ells no és gens plàcida. Aplaudir és reconèixer. Aplaudim-los, si, però sobretot ajudem-los i exigim per a ells les millors condicions. Estem a les seves mans.

(9) dimarts 24 març

T’imagines estar tancat, a casa, sense poder sortir, sense veure els amics ni els familiars que estimes, ni anar al GYM, ni a sopar, ni anar a treballar, ni poder fer plans, ni saber fins quan. T’ho imagines? Si, m’ho imagino. Tu també, oi? I… t’imagines, a més, tot això fer-se sense internet, sense wifi, sense mòbil, sense whatsapp? Noo, això….nooo!

(10) dimecres 25 març

CALMA. On és la calma? On és el silenci? El confinament ens hi hauria d’apropar però… ho fa? Volgudament ens n’allunyem tot mostrant-nos sorollosament des de casa. Gesticulant, incapaços d’estar quiets, callats. Com dient… eo! estem vius! És una eina de supervivència, ho entenc, però a costa de carregar-nos la vivència. No en sabem. No en sé. Però en podem aprendre.

(11) dijous 26 març

PREGUNTES FREQÜENTS que ens ve de gust fer-nos. Com vas? Com et sents? Com ho portes? Necessites res? Tens por? Tinc ganes de veure’t, escoltar-te, sentir-te, tocar-te. Amics de sempre o llunyans, companys de feina, veïns, clients. Tenim noms i llistes al cap. Pensem els uns amb els altres. Tenim por i tenim ganes. I ho fem. No deixem de fer-ho. No et passa?

(12) Divendres 27 març

ÀNIMS diferents, contradictoris, imprevistos. De la sorpresa a la incertesa. De l’acceleració al confinamen sobtat. De l’esperança a la indignació. De la protesta a la resignació. Del Ho vull saber tot al no en vull saber res. Cada dia un estat diferent i ànims diferents en un mateix dia. Muntanya russa. Com estàs avui?

(13) Dissabte 28 març 

FER DISSABTE. Endreçar, recol.locar, desfer-se. Canviar, millorar, deixar espai. I fer dieta de noticies, xifres, discursos, expectatives, gestos buits. Dieta vital per sortir-ne el mes sencers possible. Fer dissabte per transformar-nos. I això es fa des de dins, cap enfora. Just on som ara, dins. I fer dieta… real, sinó aquests texans no me’ls podré posar mai més a la vida.

(14) Diumenge 29 març

No fa pas massa, recordo, que voltàvem pel món i pels “puestus”. No teniem por ni potser consciència. O no ens calia. El món, gran, l’haviem fet petit i a l’abast, fàcil i a low cost. Ara el preu ens sembla car i no volem tenir un preu. I a tot això em faig una pregunta (im)pertinent i absurda que potser no ve al cas: Què fas aquest any per setmana santa?

 

 

 

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis