Dilluns. La Marmota. Avui és el dia de la marmota. Procuraré no repetir-me. Crec que em fascina aquesta historia de la repetició infinita del dia amb l’esperança que, a base de repetir-la i aprendre aal final acabi millorant el dia. La vida. Però no és el que acaba passant. Tots tenim els nostres dies de Marmota. El problema és si se’t repeteix la vida. Dimarts Finestra. mati. Encara no són les vuit , ja ha clarejat i i m’estic prenent el cafè i el paisatge per la finestra. Sóc un privilegat amb la finestra que tinc. Aixó comencen molts dies de les meves rutines i, és curiós, hi ha dies que hauré de ser fora tot el dia i mentre quan em preparo per marxar, ja enyoro i voldria quedar-me aquí tot el dia. I els diez que sé que si que em quedaré tot el dia treballant davant d’aquesta finestra em venen al cap tot de llocs on hauria d’anar a fer visites o reunions de feina. No sé la qüestió, pensó, és no conformar-se i voler-tot i alhora. Avui és dimarts i sé que em quedaré aquí tot el dia. Tinc tot el dia per guanyar. També per perdre’l. Anuncien un ciberatac a hisenda. M’ensumo que no acabarem sabent si realment ha estat i si ha estat no en sabrem la magnitud. Hi ha un munt de persones i empreses que, sense jo coneixer-les, tenen un munt de dades meves. Ells sí que em coneixen a mi. Fa anys vaig renunciar a un projecte , una idea, que llavors era molt innovadora però què tenia com a gran punt feble, justament, que havies de garantir unes dades molt sensibles de les persones. Potser em vaig equivocar però vaig decidir que no. Fa dies que em plantejo sortir de xarxes. No només sortir sinó fer la vida sense elles Sense elles, com faig la comunicació de les coses que faig? Com venc? Com em faig veure, com comunico que estic viu…? Tinc un munt de preguntes que tenen per respostes… doncs com viviem abans. I no sé si això és possible. Dimecres Can Jorba. Vaig a l’oficina de CaixaBank, a Manresa. Tinc una nova gestora i em vol conèixer. Mentre m’espero recordó que aquí, a l’antic edifici de Can Jorba, de petit hi venia a entregar la carta al patge dels Reis. Només ha estat un pensament carregat d’enyor. Ja està. De seguida entraré a entregar les meves credencials a l’Estefania. Al migdia faig una visità tècnica a un espai on el dia 7 de març hi faig un acte per a un client, M’agraden les visites tècniques prèvies perquè ets al lloc on ara no està passant res i on passarà tot. Amb els anys he après a mirar-me els llocs on quan encara no passa res mirar i veure-hi el què hi passarà i com. El client, que en aquest cas és també un bon amic, em pregunta: Ho has vist? Si, li dic, he vist la teva festa. I és fascinant. I part de la meva feina. M’agrada. Dijous. Lampista. La noticia de la semana a casa és que, avui, ha vingut el lampista. Puntual. Feia dies que l’esperàvem – un clàssic, oi? – però el dia que finalment ha vingut ha vingut puntual. S’agraeix. Dir-li al fred que ja tenim caldera nova. Dijous. Funeral. Em ve el rampell d’anar a veure l’actor Roger Coma que fa u petit monòleg sobre algú, ell, a qui li encarreguen de fer un funeral. M’interessa el tema, en faig sovint de funerals. Jo en dic comiats i procuro que siguin bonics, molt bonics. M’agrada molt el monòñeg d’en Roger Coma. Ah! i no és un petit monòleg. És gran! Divendres. Teatre. Amb la My anem a teatre a veure l’espectacle que, ara mateix, ho està petant bastant i molt. El Teatre és ple. Ens ha cosat un ou arribar perquè avui els pagesos han fet revolta a BCN. La gent riu molt i s’ho passa molt bé però a mi, a nosaltres, ens torna a passar que pensem que no n’hi ha per tant. Si a tothom li agrada tant i a tu doncs mira què vols que et digui… què he de pensar? Doncs que, com a minim l’he encertat amb la parella. En acabar, ens mirem i ens ho diem tot mentre tothom aplaudeix i nosaltres coincidim. Sortim. Nosaltres seguirem buscant allò que ens agradi i ens atrapi molt. Persistirem. A fora a la Gran Via hi ha els tractors de la Revolta pagesa. Després escoltarem per ràdio que en Peyu s’hi haurà apropat a fer-los un pregó.