Diumenge nit de Premis. Ahir va ser la nit dels Premis Gaudi de cinema ( català) i la feien per la tele3. Que ara ja no sé com es diu. Perquè no m’agraden aquestes gales? Potser perquè no estan ben fetes? Si que ho sé. Fa uns anys vaig veure una gala de no sé quins premis americans i vaig di-me, uau! això si que és una gala com Deu mana. Si me’n recordo del nom ja ho diré per si la voleu veure. Gaudireu, però de veritat. Sempre em pregunto com és que el sector de l’entreteniment no és capaç de fer, mai, una gala que sigui entretinguda. Crec que és perquè aquesta nit pensen només en ells. I d’entretot, el pitjor, els discursos d’agraïments dels premiats. Deu meu, mereixerien un post sencer i a part, però no tinc tant temps ni espai. Em treuen de mi. I tinc mal de cap. Dilluns AP7. Mai m’hauria pensat que trobaria a faltar el peatge de l’AP7 i que fins i tot el reclamaría. Des que és gratuita i pública l’autopista, l’eix viari central del país, ja no és el que era. De vegades prenc rutes alternatives per no trobar-m’hi dins perquè les possibilitats de quedar-t’hi atrapat per sempre, per un embús, per un accident o per qualsevol cosa són altíssimes. I l’estat de l’autopista va a pitjor. Avui m’he llevat d’hora molt d’hora per anar a Torroella de Montgri a fer-hi una reunió. Si, encara es fan reunions presencials. Com que la reunió la comparteixo amb el William que és a Barcelona, primer passo per Barcelona i des d’allà enfilem AP7 amunt. No ens podem queixar. L’únic incident que ens ha passat és que ens hem despistat i ens hem passat un parell d’àrees de servei on voliem , necessitàvem, fer un café La reunió ha anat ponderadament bé i el que segueix a partir d’ara seguirà a velocitat burocràtica municipal. Que no sé ben bé quina velocitat és però es deu semblar a la de l’AP7. En tornar hem parat a Llofriu i és curiós perquè de tota la vida, quan hi passo, em ve al cap Josep Pla i la seva cèlebre frase “ I això, qui ho paga”. És just el que trobo a faltar ara a l’AP7. El maldecap segueix. Dimarts a la tele. Vaig al programa del Grasset, La Selva, a Tv3, hi entrevisten les germanes Raluy ( quarta generació) i l’Omar Marton hi fa un número d’equilibri molt lluït. Anar a la tele fa molta gràcia i molta mandra. T’hi deixes un munt d’hores i ets sempre a mercè del que et diuen i del que volen.. Fa 10 dies la tele va venir a gravar al circ i avui és el circ que va a la tele. Ens va bé perquè el Raluy ha prorrogat a BCN i el moment és bo. I ha anat molt bé. Però entre una cosa i l’altra hi deixem la tarda. Per cert, si no l’heu vist, aneu-lo a veure. A camerino em trobo l’astrònom Joan Anton Català que ha vingut a parlar de l’eclipsi total de sol del proper 12 d’agost. A ell l’acaben d’entrevistar al programa per presentar el seu llibre “ L’eclipsi del segle”. Li assenyalo on visc i em diu…llàstima, per molt poquet estàs just fora de l’àrea potent de l’eclipsi. Just a la frontera. Fa ràbia. Ell en sap un munt, és un apassionat i s’explica bé i em diu que el que passarà el dia 12 serà bestial. Que no cal que llogui el meu jardi perquè quedo just a la ratlla però que els del Camp de Tarragona ho petaran de la quantitat de gent – estrangers – que vindrà. Serà una bogeria, em diu. No t’ho pots ni imaginar. M’agrada la seva passió i ara mateix em venen ganes de planificar el dia 12 d’agost. La passió s’encomana. Crec que em compraré el seu llibre. Molt mal de cap. Els autònoms fem coses. Tinc un projecte al cap que només demana que m’hi llenci de cap. Fer una cosa que no he fet mai. Com que no vull pressió no en dic res mes però penso que, potser, justament, el que necessito és pressió. Potser en diré alguna cosa abans, per tenir pressió…Encara no les tinc totes. M’ho estic pensant o és que només tinc por? Dimecres kit digital. Estic atrapat. No vaig fer cas i hi vaig caure i ara intento tancar i validar i justificar el kit Digital dels pebrots que em van concedir. És el segon. En el primer l’empresa que me l’havia de fer em va deixar penjat. I ara…? Ara mateix l’únic que vull és acabar i validar ijustificar i tancar. Porto tants mesos amb el putu Kit aquest! No entenc que una empresa en pugui fer una feina digital sobre mi sense ni haver parlat amb mi. Ho anuncien com a KIT , que per defecte sol ser una cosa per ajudar, però realment és un mal son. Només vull validar, acabar, tancar. Validar, acabar, tancar, I el maldecap que no afluixa. Dijous bon vent i ES-ALERT. La sensació que han tancat el país perquè fa vent, molt vent. La sensació que han tancat tot el país i potser no calia. La sensació que de l’ES ALERT se’n està fent un ús que podría comportar que, aviat, davant una alerta la gent no en faci cas i sigui justament aquell dia el del llop. Per acompanyar un reflexió que penjo a xarxes li demano a la IA una imatge de ventades i el que em “crea” en qüestió de segons em ratifica la potencia de l’IA. I com ha millorat la “ creació” d’imatges. I sobretot la velocitat amb que ho fa. I amb la que ho farà. La foto és la que penjo en aquest post. Divendres productiu. Un mati de divendres amb dues reunions molt productives d’aquelles d’anar per feina on tots els astres sembla que estiguin alineats propicien un bon balanç de la semana. Tot i que les feines no son immediates i em surt el Josep Pla que duc dins i penso: I això, quan ho facturaré?. Al migdia dino amb 2 amics de vida. Tres hòmens. El Xavier i el Joan. El nostre grup de whatsapp es diu “ No dispareu al pianista” i crec que és just el que fem. .Ho fem de tant en tant i compartim, entre d’altres coses, safarejos actuals i el pas del temps a les nostres vides. Tres vides diferents. Conscients que ens coneixem de lluny i amb ganes de gaudir l’ara i si tot va bé el que vindrà. Un dia, amb permís d’ells o sense, n’escriuré un detall. Avui estrenem restaurant. Es diu DIVERS i és el darrer projecte de la Fundació AMPANS, en un edifici fet per l’estudi d’ arquitectes RCR que et reconcilia amb moltes coses. L’armonia i la bellesa entre elles. I dinem molt bé. Bon profit. I molt mal de cap . Voleu saber perquè? ( continuarà)