Dilluns 19. Sorra. Començo setmana amb una actuació a Manresa a mitges amb Toni Ortiz, gran artista plàstic i bon amic. Fem junts una petita performance: ell hi posa el talent amb la sorra i jo he escrit el guió i hi poso la veu en directe. Quan ho tenim tot a pun, tenim marge i ens anem a fer un café que es converteix en una xerrada sobre les arts, sobre creació real i creació artificial. No només si l’iA ens prendrà l feina sinó que mena de ” creacions” acabaran proliferan i triomfant. Moltes preguntes incertes i poques certeses. Conversem també sobre l’oci i la cultura i sobre el nostre supramon en general. De l’alta creació i la prosaic futur del verifactu. Que bé que es posa compartir punts de vista, escoltar, xerrar , aprendre i intentar anar una mica a fons sense posar-nos trascendents. M’agrada escoltar les reflexions del Toni, son pausades i raonades i sempre amb un punt d’ironia que entra molt bé i va sempre una mica més enllà. Quan mes engrescats estem ens avisen que ja ens toca i ens hi posem. Amb una mirada tranquila i còmplice ens entenem i engeguem i mentre ell dibuixa jo explico. I a l’inrevés. Com si ho haguesim fet tota la vida i al final, crec, agrada molt . Marxem. Quan ens acomidamem amb el Toni em ve al cap que si avui estem fent un espectacle de sorra, el dia que ens vam conèixer, fa molts anys, va ser també a la sorra. A la sorra de la platja. Un gran tipus. Dimarts 20 Filmin. Esclata la polémica de Filmin per tenir al seu catàleg el documental “ Icaro” ( la semana en llamas) on, segons llegeixo la policía es posa les botes a costa nostra després de la sentència del procés. Res de nou. I sense tenir-ho clar, ho tinc clar: Defenso la llibertat d’expressió al 100% i per tant si algú ha fet un producte infecte o tòxic o que a mi no se’m posa gens bé, m’he d’aguantar. I Filmin pot fer el que vol, faltaría més però li hauria demanat que se l’hagués mirat abans i que, amb una mica d’ètica i criteri potser no l’hauria programat. Amb el pollastre que s’ha muntat trobo que no ho estan gestionant bé els de Filmin i penso que pensen que ja abaixarà, com el souflé. No ho diré a ningú però si tinc una estona, potser em miraré el documental en qüestió. M’agrada renegar amb coneixement de causa. Però no ho diré a ningú. Dimecres 21.Valora’m. Tinc un encàrrec i mentre el faig em noto que no em sento ben “encarregat”, ben tractat. Saps aquella sensació que sents que no t’estan valorant i que et fan servir? Conclusions: Acabaré aquesta feina diligentment i crec que no treballaré mes per aquest client. I el perdré. És posar en pràctica allò de que dir que no és cuidar-te i dir-te que si a tu. Doncs això. Dijous 22.Plou. Plou i al país està en col.lapse. Avui encara no ho sabem però el col.lapse durarà dies i anirà a més. Avui la tele ve a gravar al Circ Històric Raluy. Quan ve la tele vol dir que sempre tot s’ha parlat diverses vegades, la tele ja se sap. A mig mati em truquen i em diuen que no vindràn. No poden venir. El col.lapse del país els ocupa càmeres i equips. Disculpes i que ja vindran un altre dia. El que deia, amb la tele, mai se sap. Busquem nova data. Mentrestant segueix plovent, juraria que tota la semana que plou. Dissabte amb la My ens vam refugiar en una cafetería del Passeig de Gràcia de Barcelona. Plovia molt, un xàfec sense pausa. En vam sortir, mullant-nos entre turistes per tornar-nos a refugiar en un centre comercial que estava ple a vessar No tots son refugiats com nosaltres, penso. Son assidus. No sé si hi podría resistir,jo. Teniem una hora “ morta” i quan toca marxem del refugi. La resta es queden. Segueix plovent cami del Raluy on faig d’amfitrió d’una autoritat que ens ve a veure. Tinc el mal vici de tractar sempre bé els politics en el càrrec, sobretot quan s’interessen pel que fas. Tinc el bon vici de criticar-los i qüestionar-los obertament quan cal. Un dels dos vicis sovint em porta algun problema. Ja sabeu quin. De la semana en quedo amb el soroll persistent de la pluja quan plou de nit i que tant m’agrada.