Gener. Mapes Mentals. El gener és per a mi, tradicionalment, un mes fluix. Per això, i perquè comença l’any, el dedico a fer els meus mapes mentals. M’agrada fer-los i també m’hi barallo perquè sé que em convé treure coses més que no pas posar-ne. Necessito ordenar-me i em torbo si no ho faig. Sense mapes no sé on vaig. Amb mapes com a mínim sé on no estic anant. No és fàcil això de fer els mapes, però el més difícil és complir-los. Els primers encàrrecs que m’arriben són coses pel desembre vinent. O sigui que ja sé com acabaré l’any, ara només em falta saber com hi arribaré. Segueixo amb els mapes. Diumenge. Croquetes! L’altre dia en parlava d’aprendre a fer croquetes. Doncs bé, després del curset de l’altre dia… Ja he fet les meves primeres croquetes! 50 estupendes croquetes de pollastre a l’ast. Hi ha un abans i un després d’aquesta data. Dilluns. Trens? És dilluns i no se sap si hi haurà trens. Hi ha gent peculiar al món: Persones que no han vist el mar o no han trepitjat la neu o que no han anat mai a Mallorca. Jo també soc un d’aquests peculiars: No he pujat a un tren de rodalies més de 10 cops en tota la meva vida, i en tinc 61. Vist el que es veu em puc considerar afortunat de no haver de viure l’infortuni diari de Rodalies. El maltracte. Me’n faig creus. I al capdavall, com que Rodalies no té arranjament, la gent no demana gran cosa, només estar informada. Ni això. Avui serà un dia difícil, diu el govern parlant de Rodalies. Com cada dia. Dimarts. Boxes. Dimarts al matí vaig a l’oftalmòleg i al traumatòleg per la tarda. És com una parada a boxes. A l’oftalmòleg hi faig la meva visita anual i surto d’allà sabent què faré el 26 de gener de 2027 a les 11.00. El Dr. Camí em revisa els dos meniscs. El resum de les dues coses seria que està clar que no puc sortir corrents dels llocs però que, si ho faig, tinc prou bona vista com per no entrebancar-me. Dimarts. Els Esquirols. Amb la pupil·la encara dilatada em trobo pel carrer el Ramon Estrada. Ens aturem i ens fem una bona abraçada. Feia temps, anys, que no ens vèiem i el retrobament, breu, ens fa il·lusió a tots dos. L’endemà em trobaré i m’abraçaré amb en Joan Crosas. Ells, tots dos, entre d’altres coses, van crear el mític grup de cançó “Els Esquirols”. Quan el grup s’estava desfent per la marxa d’en Joan Crosas em van trucar a mi i… un dia ho explicaré. Vaig prendre una decisió amb la qual, crec, vaig fer un servei a la música i a la cançó d’aquest país.Dimecres. Per Sempre, dolors. Del funeral per la Dolors Casas, que ens ha deixat aquest dimarts als 69 anys, em quedo amb dues notes gravades al cap, al cor: les notes de Carles Cases desgranant majestuosament al piano “Vos sou, Senyor”… entre el jazz i l’espiritual, i les paraules que li dedica la seva mare Angelina als seus 102 anys, amb un delicat, fràgil i difícil missatge que commou tothom per la grandesa i per la delicadesa. Que bonic. I que trist. Un dia d’aquests he d’anar a veure l’Angelina a casa. Dijous. El B1. Dijous faig d’amfitrió a un alt càrrec del Ministerio de Cultura del govern espanyol. En comentar-li que el que està a punt de veure és parlat en català, ell em mira somrient i em diu: Viniendo aquí, casi ya tengo el B1 de catalán. Li agraeixo el comentari i trobo que no em podia oferir una millor resposta que, al meu parer, diu molt d’ell. Ara m’engrescaria dient que no tot està perdut, però prefereixo no fer-ho. Divendres. A por ellos!. Divendres decideixo usar una hora de la meva vida veient “Ícaro”, el pamflet sobre la policia reprimint les protestes post sentència. Tinc dues opinions contradictòries. Crec que Filmin s’ho hauria d’haver pensat més abans d’incloure “això” així sense més en el seu catàleg i crec que TV3 hauria de passar “això” en prime time per no perdre de vista l’odi que ens tenen. Del documental… vull dir, de la cosa aquesta que és un bodrio total n’extrec que els polis no entenen res del que passa ni del que ha passat aquí, que l’anada a l’aeroport és, potser, l’acció més gran que s’ha fet mai i que no entenc per què es va ordenar la retirada i que el publi-reportatge peri-patètic aquest sobre la poli s’hauria d’haver titulat “A por ellos”, o sigui, a per nosaltres, que de fet és al que van venir. No perdin el temps guaitant-lo com he fet jo. Dissabte. Ara Sempre. Dissabte, enmig d’un esdeveniment macro-popular com és la Fira de la Candelera de Molins de Rei, la cantautora Anaïs Vila hi fa un concert acústic que, com sempre, sona molt bé, en un lloc arrecerat i acollidor que s’agraeix molt. Fa molts anys que amb l’Anaïs “piquem pedra” junts intentant que les seves cançons arribin a més públic. L’Anaïs té talent, molt talent compositiu i vocal, però no és mediàtica. I en aquest país, si no ets mediàtica, tot costa més. Seguirem només amb el talent, doncs. Per cert, que el 5 de març fa el darrer concert de la seva gira “Ara Sempre” a la sala Paral·lel 62 de Barcelona dins el Festival Empremtes. Veniu! Us agradarà. Després l’Anaïs farà una aturada per respirar, compondre i viure. Aturar-se per continuar. Mentrestant, veniu el dia 5.