Dissabte 10 de gener, Croquetes. El Toni ens convoca per a un curset de croquetes. Després que jo portés molts mesos demanant a crits croquete. – tinc una devoció especial per elles – el Toni ens convoca a un curset, una màster class diria jo, de croquetes. El Toni és un gran cuiner, xef, un gran gastrònom d’aquells que en sap i sap fer compartir i degustar. Som uns 15 i jo, com si fos a classe, prenc notes amb l’iphone, no em perdo detall i mentre salivo em dic, a mi mateix que si, que després d’avui aprendré a fer croquetes. Per mi, el 2026 serà l’any mundial de la croqueta. La croquetada acaba sent una gran trobada d’aprenentatge i conversa i vins entre amics i quan sortim ja és fosc. Les croquetes d’avui, delicioses, bàsicament les ha fet el Toni. Friso per posar-m’hi. Seguiré informant. Dimarts 14, Puta mili Una de les millors decisions de la meva vida va ser decidir no anar a la mili. Em tocava Ceuta i no hi vag anar. Sembla una decisió de valent però realment va ser una decisió de covard. Ho vaig fer per por. Tenia por. A tv3 fan la 2ona part del documental ” Et faran un home” fet per Mireia Prats i Joan Torents, on parlen dels joves que feien la mili i no van poder mes i es van suicidar. Malaguanyades vides, quina impotència. El reportatge és molt dur i trist i rabiós. Rabiós perquè els governs, també els d’ara, neguen que res d’això passés. Em venen molts rénecs al cap. Veient el reportatge estic molt i molt emprenyat i trasbalssat alhora. Veient el reportatge tinc la certesa infinita que jo, si hagués anat a la puta mili, no me’n hauria sortit. Hauria protestat, hauria volgut defensar, hauria volgut… ves a saber. Hauria pres mal. Valent? Covard¿ Supervivent Segueix esssent una de les dues grans decisions de la meva vida, L’altra… potser l’explico un altre dia. Dimecres 14. Loteria. A l’Associació de familiars d’Alzheimer que aquests anys presideixo ens ha tocat la loteria. El número acaba en 32 i això vol dir que els que ens han comprat números els toca 15€ per butlleta. Pas mal. Ens organitzem i des del dia 12 de gener tenim un dispositiu per pagar el premi. Obrim a les 5 i a les 5h i a les 5 ja hi ha una cua llarguissima de persones pacients i contentes que volen cobrar un petit premi. Ens espera una feinada! Durant unes setmanes si em busqueu ja sabeu on localitzar-me dilluns i dimecres tarda. És una feinada amb recompenses com aquestes: Ve una senyora i em demana: Si no cobro el premi, els diners se’ls queda hisenda o l’estat o qui? I jo li dic, si no els cobra vostè, se’ls queda l’Associació per l’Alzheimer, per seguir treballant per l’Alzheimer. I em respon. Perfecte. doncs així no els vindré a cobrar. Gràcies per la feina que feu. El que deia: Recompenses. Dimecres 15. Pagesos. Els pagesos tornen a estar en revolta. A banda de pensar que tenen tota la raó del mon i que ara ja comencen a saber que els governs els enreden i els enredaran, el que em fascina d’ells és la seva capacitat de revolta, l seva capacitat d’organitzar-se, de convertir en veritables campaments els punts on fan les protestes. Crec que ningú ho sap fer tan bé com ells. Però, se’n sorrtiran? Crec que no els deixaran ensortir-se’n. Encara no han tornat a casa i ja han signat Mercosur. Si perden ells, hi perdem tots.