Dormida a la platja

parasolR7

Poques coses senten més bé que una

DORMIDA A LA PLATJA

Dorm. S’ha comprat un para-sol i dorm plàcidament avui que és 14. I dorm tot i que l’entorn, massificat i sorollós, farien creure d’entrada que dormir és una operació impossible. No només dorm sinó que li sembla que somia mentre el para-sol, comprat a darrera hora en una botiga de coses de platja per un venedor molt atent que li ha ensenyat, acuradament, el funcionament de totes les posicions, el priva del sol de justícia que ho mata tot. Dorm i Lewandowski fa dos gols o tres i el Barça aixeca palanques, i ell que no havia sabut què era una palanca, fa dies que als telenotícies només es parla d’això. Dorm i somia que es compra una palanca que li ho resoldrà tot. Dorm i el gel escasseja al seu voltant, el gas s’anuncia inabastable per a la tardor i des d’una piscina de Cadaqués la Rahola es banya en bomba i ho esquitxa tot i ningú entén res. Però ell dorm. I li ve al cap una avinguda que han estrenat a la seva ciutat i que ell la va provar l’altre dia i que va trobar que l’avinguda els havia quedat tan petita que potser és que realment no es tracta de cap avinguda, i no sap per què a la seva ciutat no fan les coses en gran. En fi. Ningú li traurà aquest tros de son plàcid i profund perquè sap o intueix o s’ensuma que a la tardor no dormirà. Ni ell ni ningú. Dorm el 14 d’un agost que sembla l’agost abans d’un cataclisme on ens donaran pel sac a tots. Més encara. I els nens que juguen a pales, els venedors de cerveses ambulants il·legals i les mares –i els pares– que criden desesperats per qualsevol cosa li semblen música celestial. Dorm perquè el que no vol és despertar-se i se sap petit i fràgil, i com un ningú ajagut a la platja enfundat dins el seu banyadoret que li tapa les parts, que sempre ha estat més de tèxtil, ell, que no pas de nudista. I mentre dorm pel seu cap passen coses que encara no han passat i d’altres que li costa de creure que estiguin passant, com la guerra d’Ucraïna. I la verola del mico. Ara l’amoïna la verola del mico i que el Parlament estigui tancat per vacances i sense president. Presidenta per ser exactes. S’aixecaria i es faria una remullada al mar ara que tothom li diu que l’aigua està tan i tan calenta, i ell hauria d’estar content perquè no és gens d’aigua freda, però tanta calentor l’escama. I li fa mandra aixecar-se per res i només demana que el temps s’aturi si pot ser per sempre en un 14 d’agost perquè ell sempre ha pensat que, quan arriba el 15, l’estiu ja va de baixa i, per tant, avui ara i aquí és el moment ideal per ser i continuar dormint mentre, amb una orella ho sent tot per si fes falta sentir alguna cosa. I no s’aixeca perquè sap que, quan ho faci, serà per no parar quiet i que aquests minuts llargs que dorm en horitzontal a la platja són, ara mateix, el seu paradís, el seu espai, el seu món. I de cop sent que el criden i per uns segons no sap què fer, però sense decidir-ho ell continua dormint, tot i que ara ja no dorm, sinó que ho fa veure, i pensa que, de cara a la que vindrà, fer veure que dorms potser no és tan mala idea. I continua dormint. Fent-ho veure.

Article publicat al diari Regió7 el 14 agost 2022

COMPARTEIX

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en pinterest
Compartició en print
Compartició en email