El lila em fa callar

download

Jo diria que és per respecte a tot el que significa…

EL LILA EM FA CALLAR

El lila em fa callar. Per respecte. El dia que és el dia del lila per excel·lència callo encara més. I escolto. Massa coses per fer, massa temps perdut, massa desigualtat acumulada i instaurada, incrustada. Massa normalitat acceptada i massa acceptació en el fet que les dones «haurien» de ser més, però són menys, en tot. Aquest «haurien» fa molt de mal perquè sembla que sigui la màxima conclusió a la qual hem arribat. Les dones «haurien» de… I ens quedem aquí i ho pintem de lila. I no passem d’aquí. I si no passem d’aquí, què està passant aquí? Està passant que ho pintem tot de lila. Anuncis liles, autobusos liles, campanyes liles –fins i tot m’han explicat que del blau i el grana se’n treu el lila– logos omnipresents liles, pancartes liles, presentadors de la tele liles, declaracions liles, tuits liles, crespons liles… tot lila per un gran dia. Un sol gran dia. I tot això segurament està molt bé. El dimecres va ser lila. I el dijous? I avui? No sé, diria que no anem (prou) bé.

Hi ha una part del sistema que ha adoptat la reivindicació lila com una fita més del calendari gregorià-capitalista. El 8-M arriba després del Carnestoltes, i del Nadal i del Black Friday, i just abans de les Falles i de la Setmana Santa. Sí, ara he frivolitzat, ho sé. Però és que a algunes imatges de postureig lila de dimecres se’ls veia el llautó. Temo que els creadors de l’univers lila a hores d’ara ja estan pensant, planificant, en el calendari el tuneig del proper 8-M de l’any vinent. Tuneig perquè el 8-M s’ha convertit en un tuneig i crec que, en bona part, per culpa de senyors i senyoros que pensen i creuen què és el que cal fer.

No estic en contra del significat de la causa lila, per descomptat, estic incòmodament en contra que la causa acabi essent només el lila buidant-lo de bona part del significat i usant-lo, fins a l’extenuació, per deixar clar que sí que cal canviar, però que mentrestant seguim fent el de sempre. El lila em fa callar. És possible que com a home em toqui callar. Sí, més callar i més fer. I més empatitzar. I menys pontificar. I menys capar. Perquè si algú no ha deixat créixer les dones som, bàsicament, els homes. També és cert que hi ha una mirada femenina amb un discurs que vol que els homes callem d’una pita vegada. No hi estic d’acord, però ho podríem discutir. De tu a tu. Aquest és el missatge que hem de posar damunt la taula, damunt la vida. I no com a eslògan, sinó com a fet irrenunciable.

Article publicat al diari Regió7 el 12 març 2023

COMPARTEIX