El Nadal de la Merkel

merkel

Me l’escolto i coincideixo amb

El Nadal de la Merkel

Aquesta setmana menys de 2 minuts de Merkel m´han trasbalsat més que totes les rodes de premsa espanyoles i catalanes juntes en tots aquests mesos i els que han de venir. Per què m´emociona escoltar la Merkel si la Merkel no m´emociona mai? I com és que em passa si l´escolto en alemany mentre la veig subtitulada en anglès i no entenc quasi ni un borrall del que diu? Doncs perquè és un missatge que m´arriba pel to, pel gest, per la certesa, i me´l crec. I punt. I em commou. I com l´expressa. I punt. Que se li entén tot. I punt. I perquè mentre diu el que diu i com ho diu, se´m dispara, per dins, alguna cosa que no és simpatia, sinó empatia. Que és una cosa més forta, més profunda, més útil, i que trobo tant a faltar, l´empatia… També em passa ara perquè ara ja estic (ja estem) cansat de no res i de tot. Escolto la Merkel i miro de reüll el meu voltant dels darrers mesos i no veig en cap faristol llampant cap discurs ni cap to igual. Ni que se li assembli. Ni remotament. Algun dia seran conscients els que ens comuniquen de com de malament s´estan comunicant amb nosaltres? No s´estan comunicant. Ens llancen proclames, dubtes, restriccions i consignes enfarbalades amb tota mena de contradiccions i poques conviccions. Potser és cosa de valentia. De manca de valentia per ser precisos. Em costa de creure que sigui fet expressament. Em costa, encara més, de creure que sigui fet maldestrament perquè no en saben més. No en saben més? De debò m´he de quedar amb la idea que els que ens governen i ens vetllen no en saben més? És això així i punt? Missatges contradictoris. Indicacions a mig definir. Restriccions amb la boca petita. Relliscades amb la boca grossa. Dubtes dissimulats. Si no ho saps, digues no ho sé. I t´aplaudiré. Explicacions gasoses. Definicions poc definides. Concrecions difuses, planificacions improvisades. Canvis de plans i tornar a començar. Vol i dol. On he dit dic, dic diré. I no s´admeten preguntes. I si en fan, tant me fa perquè no responc de les respostes. Algú (em) dirà que el discurs de la Merkel és un senyal que ni els alemanys saben què fer amb el virus. Sí, és veritat, però crec que no se n´amaga. Senzillament diu NO, quan el que tothom voldria escoltar és SÍ. I els arguments del seu NO són senzillament transparentment indiscutibles. I després que cadascú faci el que bonament li plagui. Com aquí. Amb la diferencia que, aquí, no ens diuen que no a res mentre ens diuen que tot no seria desitjable. Mentre et maregen entre si sis o si deu persones, és que t´estan deixant anar que ho pots fer. I els nens compten? I ens diuen bon Nadal quan el que haurien de dir és poc Nadal o gens Nadal, i s´entendria tot. Quan amb algú tens empatia, ja ho saps, fins a la fi del món. Tot i que no sigui aquí on volem arribar, oi?

Article publicat al diari Regió7 el 13 desembre 2020

COMPARTEIX