El que l’alcaldessa de Vic volia dir

la llengua

Crec que no ho va dir com calia, però va dir el que calia, per això escric…

El que l’alcaldessa de Vic volia dir

La foto, diu clar el que diu. Article publicat al diari Regió7 el  16 febrer 2020

El que l’alcaldessa de Vic volia dir és que no cal que els catalans deixem d’usar el català quan no hi ha raó per fer-ho. I si n’hi ha, doncs canviem. I no passa res. El que passa, d’entrada, és que penso que l’alcaldessa de Vic s’ha errat en dir-ho com ho ha dit. Ha errat el com, però no el què. I el que és, que hauria de ser normal, de parlar el català sempre i en tot moment, això –tan fàcil– no ho fem. Els autòctons. I quan l’alcaldessa Erra va dir «autòctons» els va faltar temps –als que només usen el temps per posar-se així– per dir-li de tot. De racista en amunt. Supremacista. I tot allò que ja sabem que ens diuen cada cop que la caixeta dels arguments se la troben buida –que sol ser sempre– i canvien arguments per energúmens, que, ho dic en català però podria dir-ho també en castellà –que també en sé– és el que són. I quan dic que hauríem de parlar en català sempre i en tot moment, ho subscric de dalt a baix perquè quan dic, sempre i en tot moment, vull dir que, quan arriba el moment, el moment de no fer servir el català, doncs vol dir que és el moment de canviar-lo per l’altra llengua, posem per cas, el castellà. I quan arriba aquest moment? Doncs quan l’altra persona et fa saber que, certament, ni el sap parlar ni l’entén. Ep!, que no el sàpiga parlar, se me’n refot. Que parli el que vulgui. Que no m’entengui… parlem-ne. Si no m’entén, perquè no vol… aleshores, no se me’n refot, però se me’n refot ell. Així d’alt i així de clar. I si em diu que no m’entén però m’està aixecant la camisa, se me’n refot, la pinta que tingui. Pinta d’aquí o pinta d’allà. El que volia dir l’alcaldessa de Vic és que quan algú no t’entén, ja ho veus si va de veres o no. I no pas per si sembla catalanet o no. I que el que hem de fer els «d’aquí» –digue’n autòctons, digue’n la tribu– és no canviar la llengua només per la pinta. Perquè un tipus ( o una tipa) posem per cas, que sigui d’aquí de tota la vida o d’un fotimer d’anys, si em diu que no m’entén quan parlo m’estarà aixecant la camisa. I me n’he trobat un munt. Aquí, a Vic i a Barcelona. I no l’hi canviaré. Perquè m’entén segur. Segur. I si és un nouvingut, arrossegat dins una pastera o caigut d’un Boeing, si em diu que no m’entén, ens entendrem de seguida. Ja ho veuràs. «Il n’y a pas de problème». La veritat és que el que la llengua amb què em parlis tant se’m dona, sempre que tu em deixis parlar a mi la meva. Entendre’s en dues llengües és bonic i enriquidor. El que passa és que hem de demanar als nostres polítics que s’expliquin i s’expressin bé. Si no, ens fan un flac favor. Sobretot en temes delicats, que, en mans d’un polític, ho són tots. El que passa, i això és el que volia dir Anna Erra, alcaldessa de Vic, que si canviem per canviar, perquè sí, per «educació» o per meselleria estem fent un mal favor a la llengua, a la cultura i al país. Perquè resulta que parlar en castellà és sinònim de bona educació i parlar en català és una provocació. Ens diuen això sempre. Els sona? Doncs sí, soc un provocador. Però això, ja ho sabien.

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis