Ara ja ho puc dir. Una vegada, un any per aquestes dates, em vaig menjar un panellet fet per un dels meus fills. No diré quin dels dos perquè, si no recordo malament, el tràngol es va repetir en dues ocasions, una per cada fill. Devia coincidir en el moment escolar que, per una raó curricular que se m’escapa a l’ús de raó, els nens no només fan panellets a classe sinó que els duen curosament embolicats, o no, fins a casa per oferir-los com a regal. Mira què he fet. A mi m’encanten els panellets! Però la prova gastronòmica a superar quan tens al davant un panellet fet per un infant és d’alt voltatge. Si l’autor del panellet és un infant que no és teu, pots limitar-te a fer una inspecció ocular i lloar-ne forma i presència sense haver-lo de tastar. Si es tracta d’un panellet fet per un fill teu, no tens escapatòria: te l’has de menjar.

Coneixent-me no tinc cap dubte que em vaig cruspir el panellet d’una sola queixalada, màxim dues. Hi ha coses que només fas pels teus fills. Què tenen els panellets fets pels nens a classe? Que estan fets amb tota la bona intenció i segurament amb amor. Són comestibles? De vegades, poques. Diria que gairebé mai. Tot i que el pitjor és l’aspecte. Si tenen o han tingut fills o filles no cal que entri en detalls, saben perfectament de què els estic parlant. De vegades cal que et recordin amb una senyalització especial que «allò» és un panellet. No he vist cap progenitor morir-se de la ingestió d’un panellet fet per les mans d’un fill, per tant intueixo que aquesta pràctica de risc perdurarà malgrat les reformes escolars. Em pregunto si els soferts mestres i professores són conscients del que tenen entre mans quan premediten l’acció culinària. Veuen venir els efectes? Saben que aquella massa dolça amb forma de presumpte panellet generarà a casa uns instants llargs de dubte familiar? Saben que l’instant en què el panellet és mostrat a casa genera un mar de dubtes i interrogants de difícil resposta? Saben que els pares, als quals el panellet ens arriba per sorpresa, no estem sempre preparats per surfejar adequadament l’oferiment i que la majoria dels pares –i mares– l’engoleixen sabent que no hi ha altre remei? Saben que el triomf dels panellets a casa pot generar una deformació de la percepció de la realitat en els nens que poden creure’s, si ningú ho atura a temps, que allò que han fet està ben fet i és digne d’elogi i fins i tot de repetició? Mestres, per què ens ho feu?

Que tingueu tots una bona castanyada i uns (bons) panellets.

Article publicat al diari Regió7 el 31 octubre 2021