Tots els espectacles que recomano – per vendre’ls, si puc, és clar – abans els he vist. No ho sé fer d’altra manera. De fet diria que no es pot fer de cap més manera. Ho recomano perquè ho he vist. Ho recomano perquè m’ha agradat. I que m’hagi agradat el cert és que de vegades té poc a veure amb els meus gustos personals. No es tracta que t’agradi com a espectador, només, sinó que t’agrada des de l’òptica del mercat, del públic a qui va adreçat. De la situació en què s’ha de representar. No, no és una qüestió de gustos, és una qüestió de criteri i de saber evaluar – subjectivament, si, però a partir de dades objectives, si l’espectacle està ben fet o no i si encaixarà en el lloc on et demanen de fer-l’ho. Perquè de bons espectacles fracassats per haver estar mal programats n’he vist un munt. Perquè d’espectacles mal fets – ho sento molt – n’hi ha i molts. Molts. I si no m’agraden és, justament, perquè no estan ben fets. La factura d’un espectacle és quelcom tangible. El guió, l’escenografia, el vestuari, el ritme, la dicció, la trama escènica… són un munt de petits detalls que, junts, fan una petita obra ( d’art). I junts poden fer un autèntica desastre. I qui sóc per dir-ho? Ningú. Ni jo la resta de promotors o programadors. L’única cosa que ens fa diferent és la perspectiva. la distància. El posar-nos com a receptors d’una creació artística i mirar-nos-ho entusiasmadament – d’entrada – i veure què arriba i què no. Explico això perquè hi ha un moment en aquesta feina en que t’has de posar a vendre i aleshores el client, el comprador, et diu: Clar m’ho recomanes i em dius que és bo perquè és teu, ho portes tu. I la resposta és sencilla: No, no m’agrada perquè sigui ” meu” o perquè m’agradi. És que ho porto, ho represento ho ofereixo, justament, perquè abans m’ho he mirat i he vist, he intuit o sencillament m’ha semblat que era bo. Per als meus clients. I aquest és el punt de partida, No n’hi ha cap més. A partir d’aqui podriem tornar a començar: Només recomano els espectacles que he vist. I els recomano, justament, perquè els he vist i m’han agradat. I som-hi un altre vegada. De fet és sencill. no?
La foto és de l’espectacle “Le carrousel des Moutons”. Una autèntica delicia de circ-teatre de la cia belga D’Irque & Fien. Quan el vaig veure sencillament, em vaig emocionar. Per això m’agrada treballar amb ells.