Fer l’agost ( 2)

PG mar

Història ficticia no basada en fets reals

FER L’AGOST (2)

Per fi ja és dissabte d’agost i se sap sol i únic ocupant de tot el bloc de pisos. Que tots els seus veïns han marxat li ho confirma l’estesa de claus que té al rebedor. Les té totes després que tots, un per un, li confiessin que els «vigilés» el piset. Frisa, són les 10 del matí i, si no va errat, la part engrescadora del seu pla està a punt de començar. Quan fa unes setmanes va posar els anuncis oferint els pisos a Airbnb, no va trigar gaires hores a tenir-los tots sol·licitats. I amb això farà l’agost. Truquen a baix, nervis i emoció. Qui serà el primer hoste? Els va dir que podrien arribar a partir de les 10 del matí, només prega que no li vinguin tots alhora i li facin un tap. La primera en arribar és la Zulima, una poetessa reconvertida en interiorista d’exteriors que ara mateix treballa per l’alcaldessa Colau i ha vingut, literalment, a inspirar-se en els paisatges de la Catalunya profunda. Li encanta el pis que li han assignat, l’àtic amb vistes a la Seu. Ella i el seu acompanyant frisen per 2 coses: per veure paisatges i per beure’s, ràpidament, algun mojito. En feu aquí, d’això? A 2/4 arriba un jove. Es diu Cravi, mig hípster mig cultureta. Ve sol i acaba d’aterrar de Bristol. És tranquil el meu cau? Du sota el braç les obres completes de Jordi Cussà per cruspir-se-les totes i degustar-les in memoriam. Només necessito tranquil·litat, poca llum, que em molestin poc, i si em molesten, que sigui per una birra o un mojito. A les 11 la família Pinyol puja sorollosament l’escala fins al primer pis. Duen tot el que s’ha de dur per viatjar, fins i tot dos nens, que, en entrar al pis, ho remenen tot amb ànsies descobridores. Venen a fer turisme enocultural i, tal com van demanar, al menjador s’han trobat prospectes de tots els cellers de la comarca. I de cangur, per als nens, ens ho faràs si fes falta? El cert és que amb això no hi comptava. Prop del migdia l’arribada de la Miracle el destarota. Ha baixat del taxi i s’ha esperat dreta fins que ell ha sortit i li ha pres les maletes i tot l’equipatge. Em vas dir que tenia jacuzzi el meu apartament, oi? I sense veïns a sobre, oi? I amb terrassa amb sol, oi? Se la veu viatgera, i li sorprèn que hagi escollit Manresa per fer una aturada. Sense treure’s les ulleres de sol, es mig gira i li diu, calma, necessito calma. Si de cas, de tant en tant, un mojito. Ah! I he donat l’adreça a uns amics que potser vindran. No t’espantis. A l’hora de dinar ja té els pisos plens, els hostes semblen bona gent, tots amb plans per fer i augura dies de calma. Els ha facilitat un número de whatsapp per si necessiten res, i compta que en menys de 15 dies tot tornarà a ser normal, com abans, i ell haurà fet l’agost. S’espaterra al sofà i sospira i prega que tot vagi en calma.

Naturalment… (continuarà).

Article publicat al diari Regió7 el 15 agost 2021

L’autor reconeix que els noms dels protagonistes són reals. Tot i que ells no ho saben

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email