Ell se sentia orgullós, cofoi, del seu negoci d’estiu. Hauria rellogat els pisos dels seus veïns per una bona picossada a turistes que en pocs dies haurien marxat sense deixar rastre de res… I tot va anar bé… els primers dies. En Cravi, el jove lector devorador de l’ombra de Cussà no ha sortit ni un sol dia. Els Pinyol volten de celler en celler malgrat les protestes dels dos marrecs de la família. Al ritme que van s’ho beuran tot. La Zulima és la primera que es va afartar de la missió que li havien encomanat des de BCN. Vés a Manresa i mira què es pot copiar que a can Colau hem de canviar coses que sinó ens faran plorar. Copiar? Però si el carrer Guimerà és una merda, què coi hem de venir copiar i li van venir ganes, moltes ganes, de canviar la càmera pels mojitos. I compartir-los, si pot ser. La Pilar, des de Menorca, comença a neguitejar perquè no li responen els whatsapps i ella només vols saber com estan les plantes! L’Imma, la veïna callada i amb algun secret, no sap encara que els seus paquets de tuppersex han anat arribant puntuals i que l’inquina d’estiu, la Miracle, comença a mirar-se’ls entusiasmada pensant que els obrirà quan arribin els seus amics que estan a punt d’arribar d’Eivissa i ja l’han avisat que volen postes de sol i sortides de sol des del terrat amb vistes a Montserrat. En Josep M, veí malfiat amb raó, fa dies que busca wifi allà on és per connectar-se a les càmeres que té a casa, ja que té curiositat per saber si tot va bé. I els d’Amazon no paren de dur caixes encarregades per l’Antoni, el del primer, que ha marxat a un safari espiritual per reviscolar-se de la fallida del procés, i a qui no paren de dur-li samarretes i gorres i clauers per la propera diada de l’11 i que pensa vendre o revendre just quan torni. I sap que farà calés. Pensa que ja és hora de treure’n algun calé. Mentrestant, al replà, les caixes criden l’atenció de tothom. En Cravi, que finalment ha sortit embafat i empoderat de tant llegir Cussà, surt al replà amb ganes de vida i just es troba la Miracle que li diu no sé què d’un tuppersex i d’uns amics d’Eivissa que ja són al caure i ell li diu, només, que «vale» i que no hi faltarà. La Zulima només ha sentit «mojito, «Eivissa» i «tuppersex» i ha xisclat, just el que ens calia, «Vindrem!» Ningú no sap res del cert, encara, però el cert és que a la casa dels veïns que ell custodia en absència de llurs propietaris… s’apropa una festa. I ell és just el que no volia. Mira el mòbil i respon el whats neguitós de la Pilar: «No pateixi’s pels geranis, mai no havien estat tan ufanosos». A milers de km de distància el veí en Josep M. per fi troba wifi i va per connectar-se amb el menjador de casa seva… i quedar-se així tranquil. O potser no. Potser veurà un festival.

(continuarà)