Ha anat d’un pèl
He canviat d’opinió però…
Abans que comencés i esclatés el boom de l’abstenció com a gran gest de protesta política de l’estiu, jo ja havia decidit abstenir-me. I això que no soc abstemi. Ho havia deixat dit a casa, no fos cas que m’ho repensés. «Recordeu-me, família, que emprenyat com estic he decidit no votar. No m’ho deixeu fer si a última hora m’entra la fluixera». I aquest és el cas, que m’ho he repensat. Ja m’ho he repensat. L’arribada a sac i en tromba desacomplexada de la ultradreta desacomplexada en té la culpa. No la vull, no per res en concret sinó per tot en general i per tot en concret. Per res. Tot el que prediquen que faran i tot el que fan quan deixen de predicar quan ja tenen poder és dolent, nociu, tòxic, nefast per a la vida. Tot. No tenen cervell, només testosterona mental. Per tant, votaré. Contra ells. Ara bé, tots els partits que em demanin que els voti o que en el seu defecte em demanen que senzillament voti, ara que no m’atabalin. No soc processista, soc independentista amb data de caducitat, que vol dir que deixaré de ser-ho quan siguem independents o fins i tot que deixaré de ser-ho abans si els que em van al davant segueixen igual que fins ara. Fins ara he votat sempre partits indepes i els he votat tots, en un moment o altre. Ara no els votaria. Cap. La decepció és tan gran i tan profunda i la seva falta de capacitat per fer aquest trajecte junts és tan manifesta que me n’he afartat. Amb mi no compteu per a res mentre abans no compteu primer entre vosaltres. S’entén això? I és clar, això m’ho posa difícil a l’hora de votar. Què votaré? Per descomptat, he descartat el «lobby» del 155. I amb els Comuns hi tinc cada dia menys coses en comú perquè el sentit comú que gastem no és el mateix. I em fan mandra. Votaré, sí, però contra què? Contra qui? Perquè el meu vot, a banda d’anar directe contra l’extrema dreta i contra la dreta que festeja amb l’extrema dreta, també serà un vot contra els que fins ara no han sabut, per por, per ignorància o per tactisme, enfilar bé i clar el combat contra els ultres. Un combat que vagi més enllà de les proclames i les postures. Que d’això l’esquerra en sap. A la dreta se la combat amb fets irrefutables, no només amb prèdiques universals. I en aquest combat no sé per què l’esquerra sempre entra perdedora i en surt pitjor que no pas ha entrat. O sigui que, des d’avui, diumenge 25 de juny, em prenc seriosament amb calma tots aquests dies que em queden per prendre la decisió del meu vot. Un vot que no es mereixen, però el tindran. I crec que no soc l’únic. Ha anat d’un pèl.
Article publicat al diari Regió7 el 25 juny 2023