Ja ens havien avisat…

eix-el-domador-de-peixos-52863

No sé com acabarà però que consti que…

Ja ens havien avisat

Si avui és 27, diumenge, i m’estan llegint és que han sobreviscut raonablement a l’onada. La nadalenca. L’escrit aquest –ho confesso– no estarà a l’altura de l’esdeveniment que ens ha catapultat i sepultat alhora i que no és altre que el llimb nadalenc que fa setmanes que ens empaita i ens supera, aquest any més, en què hem vist que tot perillava. I perilla encara. Salvem el Nadal, dèiem, com si fos més important que salvar les nostres vides. Dic que no estarà a l’altura del moment perquè poques coses escrites poden superar amb nota les notes d’una nadala reiterada a bombo i plateret en un moment etílicament familiar carregat de (poca) tendresa. No m’ho neguin, segur que l’han cantat: «Pero mira como beben los peces en el río», per a mi, és el resum minimalista que ho resumeix tot. No s’entén res i s’entén tot en una frase sense sentit que embolica com si fos un regal tota la parafernàlia del Nadal. Només he vist beure un peix en la meva vida, era una carpa –la carpa Juanita– que un friqui exhibia en una barraca al costat del mar a Vilanova i la Geltrú. Hi vaig anar amb la família un dia d’estiu que no feia dia de platja sinó de fer altres coses culturals, i vam anar, encuriosits, a veure la carpa que s’exhibia en una espècie de safareig tronat. El domador de la carpa li mostrava un porró i la carpa aixecava el morro i mig xarrupava. Sempre vaig pensar que hi havia truc. I màgia. La carpa bevia tant que no sé com ho resistia. El domador duia barretina i tenia sort que els animalistes no corrien per allà. Sempre més he pensat en la carpa Juanita quan escolto aquesta cançó de los peces en el río i ja entendran, no hi puc fer més, que la meva visió de la cosa sigui una mica estrafolària.

El Nadal comença suau i acaba, indefectiblement, amb «los peces en el río». I això passa, indefectiblement, al marge que la trobada nadalenca sigui de 4, de 6 o de 10. Un cop cantada –sempre hi ha algú de la bombolla familiar que se la sap sencera– hi ha un relaxament ambiental, una efusivitat col·lectiva compartida i la sensació que el Nadal esperat ja ha passat a millor vida. Fins al següent. No sé com els haurà anat el Nadal aquest que ens ocupa i que aquest any ens preocupa. Desitjo que bé, tot i que se’m fot una mica. Estic més interessant a saber, amb certesa, que el Nadal d’ahir i d’abans-d’ahir i de la nit de Nadal no seran l’inici de cap onada que s’endugui els peixos. I si fossin els de la cançó se me’n refotria encara més, perquè, no sé si els ho he dit, de totes les nadales, aquesta, la de «los peces en el río», no la suporto. Perquè si passa, si ve l’onada, els peixos que s’emportarà serem nosaltres. Ja ens havien avisat.

Article publicat al diari Regió7 el 27 desembre 2020

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis