Vist com es fan les coses, el 14 F…
No soc un dels 600 bagencs que han posat al·legacions per no formar part de les meses electorals del dia 14. Però podria ser-ho. Si m’hagués tocat, ho seria. No en tinguin cap dubte. Mentre escric això a cor obert vaig mirant frisós la bústia no fos cas que m’acabi arribant la convocatòria. Perquè ja han dit –i diria que no és una advertència sinó una amenaça– que vist que veuen que el dia 14-F faran curts de personal, se’n buscaran més. Ens estan buscant. No sé de què els estranya. Ara fa un any que estem aprenent i convivint amb dues coses: la primera, que a la covid no hi ha manera d’enxampar-la o de saber del cert com no enxampar-la. I la segona és que als que ens governen ja els hem enxampat. No és que no en tinguin ni idea, que ho entenc, sinó que res del que ens diuen ens ho podem creure a la primera. Ni a la segona. «Que no nos embauquen», que deia aquell. I ara que ja havíem après la llista de totes les coses quotidianes que diuen que no són segures, ens diuen, ara, que votar és segur. Segur? I la gent no s’ho creu. Normal. I si toca taula, diumenge, t’agafa de tot, menys calma. No em toquis, no t’ajuntis ni t’entaulis, no t’aglomeris, no t’esperis, no et trobis, no facis cua, no t’apropis…. no surtis del domicili, no surtis de la comarca, no entris al teatre, no juguis, no…. Però votar sí. I que consti que penso que s’ha de votar i s’ha de poder votar. Però fer-ho bé i explicar-ho millor hauria estat tot un detall. Els 600 bagencs que diuen que no volen o no poden ser a les meses electorals els entenem a tots. I preguem per ells i ens fem creus i sospirem i ens encomanem al nostre sant de capçalera –el que sigui– perquè no ens acabi tocant. I perquè a ells els acceptin les al·legacions. Tenir por és lícit. I, de vegades, necessari. Les gesticulades explicacions que ens estan regalant aquests dies per fer-nos saber com els de les meses s’hauran d’introduir dins els EPI fan arrencar a córrer. Com més cops em diuen que ho tenen tot controlat, més corro. Fa molts dies que corro. No sé si li passa a algú més. Les crides a votar per correu tant com es pugui les entenc, és clar, però em fonen a dubtes. Si fos tan segur, com diuen, no caldria votar per correu. Hi votaran els candidats per correu? No, encara que se’n morin de ganes. Encara que ho fessin –posem per cas– per donar exemple, si votessin per correu pensaríem que ho fan perquè votar in situ no és segur. Jo crec que ho fan per no arriscar-se a no poder votar. Ho suportarà tot això correus? Això que a les 7 sigui l’hora reservada per votar dels que ara tenen covid té un caire de bona intenció mal resolta. Entenc els 600 i tots els que ser a les meses el dia 14 serà la primera activitat social en mesos i mesos a la rodona. Jo també al·legaria.
Article publicat al diari Regió7 el 7 febrer 2021