De cop he vist que AMEN té a veure amb SEMEN….
La broma és fàcil i no sé si fer-la
La broma és fàcil i no sé si fer-la. No sé si seria molt treballat dir que la trajectòria del bisbe es mou entre sigles similars i que tot just haurà passat de treballar en una multinacional amb sucursal a Solsona on l’eslògan és AMÉN a una empresa potent amb seu a Cardona que es basa en el SEMEN. I dit això m’hauria quedat tan ample i potser no em caldria escriure res més. Però no és això el que els lectors esperen dels articulistes. Diria que coses més elaborades. Per cert, de mi, què n’esperen? Millor que no m’ho diguin, que jo ja vaig tirant i arribo fins on arribo.
El que passa és que de vegades et trenques les banyes per argumentar les coses que passen i resulta que de la manera que passen és la més imprevisible i creïble. La realitat et regala titulars i fils que, si me’ls hagués inventat jo, em diria tothom, Garcia: et passes tres pobles.
Fa mesos poca gent hauria associat la paraula Semen a tot un bisbe de Solsona, i ara, mira, no farà res més que remenar-ne. I la cosa és així. N’hi ha que en diuen karma i n’hi ha que en diuen justícia poètica. Això del semen dels porcs, de poètic no en té gran cosa, però ens remet a un imaginari que.. a mi em costa, encara, veure el bisbe, o exbisbe o el que sigui ara, remenant entre el semen dels porcs sense l’uniforme bisbal. Coses meves. Se m’acut que poden pensar que el millor que podem fer és deixar-lo en pau, al bisbe, d’una vegada, però vista la guerra que ell ens va donar, ara aquest foc escrit és el mínim que es mereix. I diuen que es casa. I jo que me n’alegro perquè soc d’alegrar-me de mena quan algú és feliç i soc dels que penso que quan algú es casa és perquè és feliç. Va així, això, oi? Doncs que me n’alegro i només espero que, després d’haver dut tant en secret això del divorci amb Déu, bé pugui anunciar amb «bombo i platerets» això del seu casori amb la seva estimada. I que, ara que em passa pel cap i no sé per què em passa, però ara que sense voler he escrit la paraula «bombo»… i vista la pressa de tot plegat, i que a mi tant se me’n dona, però t’imagines que el casori fos de penal? De vegades la realitat sempre supera la ficció. O és sempre? I fins aquí l’homilia d’avui, que ara que me n’adono no ha acabat anant sobre el tema que volia escriure. M’he ben despistat. Que tinguin una bona setmana, poden seguir gaudint del diumenge en pau. Semen. Perdó, volia dir, amén.
Article publicat al diari Regió7 el 7 novembre 2021