La festa necessita espais de festa i Manresa no té espais grans per a esdeveniments grans. És així. Se n’ha parlat aquests dies de festa major ran de la ubicació dels concerts grans i multitudinaris de festa major al carrer Sallent. És una solució, sí, però és una solució d’emergència mentre no és resolt la mancança. El carrer Sallent és una avinguda gran i ample d’un polígon, sí, però no és un espai de festa. No s’hi està bé, no ofereix bones sonoritats i obliga la massa de públic a estar encofrada dins d’una avinguda envoltada de parets d’un polígon. És un bon espai de festa? No. Què cal fer doncs? Primer no conformar-se amb aquesta solució provisional que «serveix» però no té les prestacions festives que cal. D’entrada felicitats per haver trobat una sortida d’emergència al problema que permet fer concerts amb milers de persones. Però, hi ha el risc de quedar-se conformadament així, i en això sí que no hi estic. Manresa ha de buscar i trobar un espai. I si no el té, ha de ser creativa i crear-lo. És veritat que, ara mateix, no hi ha espais homologables i que tinguin tant les prestacions tècniques com les ambientals –la festa és ambient– per encarar un futur amb espais com cal. Però precisament per això, més que un problema tenim una oportunitat: és l’hora de pensar en gran i pensar en un espai gran que pugui acollir tot el que una ciutat de 75.000 habitants + la comarca necessita tenir. I ho necessita ara i ho necessitarà en el futur. Cal fer-ho. Tradicionalment, han anat desapareixent –per raons urbanístiques–, possibles espais grans propers al centre. Les queixes veïnals, sempre a punt, no han ajudat ni ajuden gens ni mica a plantejar-se una opció cèntrica que ara mateix és implantejable però que ull! A anys a venir potser pensarem que ha estat un error. Expulsant els espais festius del centre et tanques moltes portes a la convivència, a la inclusió, a l’estima del mateix espai urbà. Venim de la tradició d’expulsar coses lluny del centre, i si el centre és històric, com més lluny millor, però no tinc tan clar que aquesta sigui una bona política, tot i que com que és un fet consumat, ara mateix, crec que ja no hi podem fer res. El que sí que podem és ampliar l’angle de visió del que tenim i veure si zones com els Trullols, el Congost o les Bases o… poden acollir la creació d’espai festiu de gran envergadura. I que no haguem d’anar a un putu polígon. M’ho miraria bé abans de dir que no i pensaria més en els pros que en els contres. Els pros es basen en la mirada i els contres en la lupa. Això i el fet que un espai pot semblar llunyà sobretot si no hi fas res per apropar-lo. No tinc ara mateix la solució si no ja l’estaria escrivint en aquesta reflexió, però sí que tinc el convenciment que, sense falta, sense excuses, sense dilacions, a Manresa li cal resoldre aquest tema. És un tema gran, pensem en gran. Surt a compte.

A la foto,  públic de festa a l’espai de (no) festa del carrer Sallent de Manresa