La Patum no vol turistes
La saben llarga els berguedans…
Escric avui aquesta carta als berguedans patumaires perquè aquest diumenge és el primer diumenge després de patum i potser, només potser, tindran un moment per llegir-me. Avui no és un diumenge qualsevol, és el primer diumenge del compte enrere per la propera Patum, la de l’any vinent. La propera. És així, i no de cap altra manera, com fan anar el calendari els berguedans patumaires per als quals només existeixen unes petites diferències entre els dies abans de Patum, els dies de Patum i els dies de després de Patum. Així es mesura i es viu l’any sencer. Costa d’entendre, ho sé. De fet, només ho pots entendre si ets un berguedà de veritat. La resta som… Justament d’això els volia parlar ara. Dels que són berguedà de veritat i la resta. Ho diré clar. Hi he pensat aquests dies: la Patum no vol turistes. Ras i curt. I, a Berga, dels turistes en diuen forasters. I punt. I si no saps què ets, és que ets foraster. Si fos per ells, pels patumaires berguedans, t’enganyarien sobre quin dia exacte és Patum perquè no hi anessis quan toca. Llàstima, si has fet salat. La Patum no es toca. Si ets foraster et fots, i si no t’agrada no haver vingut. Trobo que Barcelona i els seus problemes amb els turistes s’hauria d’emmirallar una mica – només una mica- en la fórmula berguedana. La Patum és seva i, si hi vols ser acceptat, ves amb compte en no desentonar. És el secret i el misteri de la festa. I a fe de Déu que n’hi ha, de forasters a Patum, perquè a plaça no s’hi cap. Però hom sap que la plaça és petita encara que la festa sigui gran. Potser el secret és la plaça. Qui ara els escriu sota la seva condició de manresà sap també que hi ha dues paraules que de cap de les maneres poden conviure en la mateixa frase, i enguany l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, s’hi va jugar el tipus. No ho dic per la cremada que es va fer –que li desitjo lleu i de ràpida i bona recuperació– sinó perquè després va comentar la jugada a xarxes lloant la seva condició d’habitual de Patum i del Correfoc de Manresa de sempre. Aix!, el que va dir! D’això se’n diu jugar amb foc, alcalde. No és que no es pugui dir, sinó que a l’homínid berguedanis-patumairis el sol fet d’un apropament entre les paraules Patum i correfoc provoca unes alteracions psicosomàtiques difícils de calibrar i més encara de controlar. No hi ha distància més gran per a un patumaire que la que separen aquests dos conceptes, aquests dos mons que mai dels mais s’haurien de trobar junts de cap manera. Resulta difícil ser berguedà si no ho ets ja de sèrie. Pots apropar-t’hi, pots congeniar-hi, pots sentir-t’hi molt a prop, però això que els passa als berguedans és únic al món. I clar, no em sé explicar més bé perquè no soc de Berga. Soc foraster. Ja em disculparan tots els patumaires.
Article publicat a diari REGIÓ7 el 9 juny 2024