La sensació de l’estiu

incendi

Tinc una sensació. I no és bona.

LA SENSACIÓ DE L’ESTIU

La sensació de xafogor. La sensació de calor insuportable, que des d’ara en diem extrema, amb avisos ja fets que des d’ara en direm habitual. Això serà així. La sensació que això no és normal però que, per ser exactes, hauríem de dir que no era normal, fins ara, perquè des d’ara el normal serà això. La sensació que l’estiu se’ns en va de les mans quan encara no l’hem ni degustat i encara no ens hi hem posat. La sensació de tenir males sensacions. La sensació d’impotència quan el país se’t crema a capítols i d’estupor quan el que se’t crema és allò que tan bé coneixes. La comarca, el poble, el carrer. La casa. La sensació d’angoixa quan veus que algú perd la casa i aquest algú saps qui és i la casa saps on és. La sensació que no ho estem fent bé, que no ho vam fer en el seu moment i que no està gens clar, però gens, que siguem capaços de fer-ho bé en el futur. Perquè el futur ja és ara i això no pinta bé. La sensació que el canvi climàtic ens pensavèm que l’enteníem quan vèiem el desglaç del gel als pols llunyans i globals, quina cosa més exòtica, però quan de veritat ens fa reaccionar és quan se’ns crema, se’ns inunda o se’ns col·lapsa a casa. La sensació de fragilitat. De no res. De ben poca cosa. La sensació que si l’estiu ens ha de donar tant i tant pel sac, millor que siguem ja a la tardor, una mica abrigats, una mica a recer. Ai no! Que a la tardor, i a l’hivern ens la fotran de valent amb les calefaccions. I això no és una sensació, és un fet. La tardor no serà calenta, serà reescalfada i més. Estem més que avisats. La sensació que l’estiu ja no és el que era, que no te’n pots refiar ni per terra ni per mar ni per aire. Aire? La sensació que les aerolínies de baix cost es van inventar per fotre’t enlaire la teva petita escapada d’estiu amb un cost altíssim. La sensació que qualsevol cosa abans que tractar-te bé. La sensació que l’estiu prometia però que ara mateix desitjaries menys promeses i més fets. I un termòstat més raonable i no haver d’entendre de plans Alfa ni de llistes de prohibicions. La sensació que ens han de prohibir perquè de tot en fem un gra massa potser també és veritat. La sensació que volia fer una redacció d’estiu ara que s’acaba el juliol i comença l’agost per excel·lència i m’ha sortit un clam, una queixa, un malestar, una incertesa plena de certeses. La sensació de recordar que teníem i vivíem en quatre estacions i que ara vivim instal·lats en una de sola: La del malestar. Només és una sensació.

Article publicat al diari Regio7 el 24 juliol 2022.

La foto és de l’incendi del Pont de Vilomara. (Foto Regió7)

COMPARTEIX

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en pinterest
Compartició en print
Compartició en email