L’ONU diu que ja hem entrat en fase d’ebullició global. Parla del planeta. D’entrada no sé com prendre-m’ho, però em fa l’efecte que no és res de bo. I mentre em disposo a entendre el que diu l’ONU, em començo a sentir una mica granota. Després els explico per què. Diu l’ONU que ja ha passat l’era de l’escalfament global i que ja hem entrat, directament, en ebullició. I la cosa sona fatal. Vaig a buscar la granota a veure si m’ho explica. Els senyors de l’ONU, sempre tan polits i ben assistits, tenen l’habilitat –que potser al final resultarà que no és cap virtut– de saber donar-nos males notícies sense despentinar-se. Potser que ho facin, de descabellar-se, a veure si els fem cas. I fer-los cas no servirà de res perquè els de l’ONU sempre avisen de coses que ja han passat i, per tant, no hi pots fer res. Bé, ells cobren per dir-les. El que ens estan dient, d’aquella manera que l’ONU ens diu les coses, és que ja hem fet tard, que el canvi climàtic ja se’ns ha escapat de les mans i que això no ho arregla ni Déu. El que passa és que ells fan servir la paraula ebullició, que s’entén millor perquè tots tenim a casa una olla a punt de fer-la bullir. Jo torno a pensar en la granota que tinc a casa i li demano que m’expliqui, i els expliqui, quina és la seva opinió de tot plegat. Em refereixo a la «teoria de la granota» que explica que si llances una granota dins una olla bullint, la granota farà un salt i en sortirà cames ajudeu-me. I se salvarà. Però si resulta que la granota ja és dins l’olla quan comences a escalfar l’aigua fins a fer-la bullir, la granota s’hi acostumarà i no se li passarà ni pel cap sortir d’aquí on és ara. I morirà bullida. Que és justament el mateix que ens està dient l’ONU: Que tots som granotes dins el planeta-olla i que això està bullint sense parar i que, com que no podem, ni volem ni sabem apagar el foc, el nostre destí és morir a dins l’olla ben estovats i calentets i bullits com una granota temperada. Vist que el missatge apocalíptic ve dels senyors enjaquetats de l’ONU, trobo que és una manera molt domèstica de comunicar-nos el final que ens espera. La meva granota i jo ens mirem. Sabem que tots dos som aquí ara perquè una vegada vam tenir l’esma de saltar i sortir a temps d’una olla bullint on ja ens pensàvem que hi estàvem bé tot i que va resultar que no. Només hi ha una sortida: Que algú ara salti del planeta en ebullició i corrents apagui el foc. Sembla fàcil, però no passarà. Seguirem en ebullició fins al final dels nostres dies. Som granotes.

Article publicat al diari Regió7 el 30 juliol 2023