L’experiència de llegir aquest article
No sé si haurien de fer-ho…
L’EXPERIÈNCIA DE LLEGIR AQUEST ARTICLE
Les paraules es gasten, o es malgasten, que és pitjor. Si es gasten per l’ús habitual i diari no passa res, forma part del pas del temps i les coses passen, les modes i els hàbits també. No és greu. Quant triga a gastar-se una paraula? Desenes d’anys. I tot i així quan ens sona de nou, ens ressona amb tota la seva intenció, força i sentit. Se’n diu nostàlgia, de vegades. En canvi, quan es malgasten ràpid i malament és tota una altra cosa. Una desfeta, un daltabaix, un KO per excés. Una paraula desgastada per un ús intensiu i excessiu és una paraula que, el que vols és allunyar-la de la teva vida si pot ser per sempre encara que en aquesta vida no puguis dir mai que res és per sempre. La darrera paraula de la qual m’estic divorciant per mal ús per excés d’ús i de prèdica és: experiència. No fa massa anys que la fem servir i ens la serveixen per a tot i arreu. I és que ara mateix, tot, tot, tot el que fem en la nostra vida conscient i si pot ser en la inconscient és… una experiència. I així ens ho venen: anar a comprar, tornar de comprar, anar a un concert, anar a un macroconcert on tot són entrebancs, però que es veu que a més entrebancs més experiència, veure teatre, menjar, sopar, fer un beure, perfumar-se anar al camp a pasturar, anar a Patum, mirar el cel, anar d’hotel, sortir de cap de setmana, visitar un museu, jugar amb els nens, mirar el mòbil, contemplar un quadre, suar al gimnàs, menjar-te un entrepà, veure la tele, conduir un cotxe, anar a peu. Ens diuen que tot és una experiència. I un cop ens ho han dit, el preu és més car, perquè les experiències es paguen. Hi ha coses que no han canviat i l’ofici de vendre’ns «motos» està més de moda que mai. El món és ple de venedors de motos. Resulta que ara si no és una experiència, perdó que ara s’escriu «experience» no val res. I si te la venen com «experience exclusiva» encara més, tot i que quan la facis allà t’hi trobis «tutti li quanti» fent la mateixa «experience» al mateix temps i en el mateix espai, amb la qual cosa poc d’»experience» i molt de «tutti». Ens enreden. I ens deixem enredar. Ep! I confesso que jo també l’he fet servir com a reclam. No hi tornaré. Jo només demano que em deixin en pau, que ens diguin les coses pel seu nom i que si algú en fer alguna cosa troba que allò que ha viscut és realment experiencial, que ho assaboreixi en pau i ho proclami després o que s’ho guardi per ell. De petit, recordo, les úniques experiències que vivíem eren místiques i religioses. I costava un ou que et passés. I si et passava… uau! No ho oblidaves en la vida. Ara, en canvi, quant ens dura el record d’una experiència que ens han venut com a definitiva? Res, no dura res. Menys d’un pet. Calla, que acabo de crear una experiència nova. Provin-la i quedin-se a gust. Qui sap, potser es posa de moda. Menys experiències i més vida. Si no ho dic, rebento.
Article publicat al diari Regió7 el 2 juny 2024