Llençar la brossa, ningú va dir que fos fàcil
Dificil…
LLENÇAR LA BROSSA.NINGÚ VA DIR QUE FOS FÀCIL
Hem sortit per la tele aquesta setmana per la brossa. No és per tirar coets, però sortir a la tele sempre agrada. A l’Ajuntament li agrada que la ciutat surti a la tele, sempre que sigui per coses bones. La brossa és una cosa bona? Suposo que sí. Segons com es miri. Si surts a la tele perquè els de la brossa fan vaga o perquè la gent no llença la brossa a la brossa o ves a saber per quina moguda estranya, doncs no. Però no és el cas, hem sortit a la tele pels nous contenidors intel·ligents de la brossa que l’Ajuntament acaba d’instal·lar. No és que siguin els contenidors intel·ligents pròpiament sinó que per fer-los servir t’has de trencar una mica més la closca. Duen targeta i estan tancats i no els pots obrir cada dia. Jo no en diria intel·ligents sinó espavilats. Algú podrà saber qui llança coses a quina hora i quantes coses llença. Si ho deixa a terra en comptes de dins perquè hi ha anat un dia que no hi podia anar, sabrem que algú li ha deixat, però no sabem qui. Tan intel·ligents no són, els contenidors. M’inquieta que vulguin saber tantes coses de mi. I això a la gent li agrada? Depèn. No veig una eufòria desfermada en la població obedient dels dos barris per on ha començat el pla. L’únic eufòric – amb eufòria continguda això, és el regidor del ram de la brossa que és Pol Huguet i que en aquesta ocasió ha tingut a bé de regalar-nos una aparició a la tele en pantalons llargs en comptes de la calça curta a la qual ens sol tenir acostumats. Doncs mira, potser ara la calça curta hauria estat adient pel tema. En tot cas, si d’imatge es tracta millor llarga, la calça, que la curta. I els contenidors, mentrestant, nous de trinca i amb manual d’instruccions per saber quin dia et pots calçar les sabatilles per baixar la brossa i quins no. Als que en el seu dia no van saber programar el vídeo per gravar la tele això, ja t’ho dic jo, ens costarà. Amb el risc que no t’hi fixis prou bé i tornis a casa amb la brossa entre les cames perquè aquest dia, el contenidor era tancat. Coi! Intel·ligent no sé, però caldrà ser una mica espavilat per no fer salat en el noble art domèstic de baixar la brossa. Diuen que als pobles petits ho fan i funciona. Caldrà veure si també a les ciutats grans. Ara per ara, m’imagino ciutadans intrèpids descobrint nous barris propers a la recerca de nous contenidors que encara no estiguin tancats sinó oberts com fins ara. I amb tot plegat, la gent, mentre deambula amb les bosses a la mà i la por al fracàs gravat a la cara es pregunta si això calia, si és així com serem més nets i si resulta que això és cosa d’Europa, osti, haver-ho dit abans que potser hauria votat una altra cosa. La sensació que ens compliquen les coses potser només és meva o potser som més d’un, perquè el cert és que poques vegades a la vida m’he trobat que l’administració, alguna cosa, me la poses més fàcil. Llençar la brossa… ja no és que era. I el que vindrà.
Article publicat al diari Regió7 el 16 juny 2024