Montserrat exprés

montserrat

Potser, amb les presses, l’alcalde de Manlleu ha pres Montserrat per …

Montserrat exprés

Aromes. Aromes de Montserrat. Funcionen més i més ràpid que no pas sembla. Això és el que he pensat quan he vist que l’alcalde de Manlleu no ha necessitat ni dos dies ni dues nits a Montserrat per veure-hi clar i decidir sobre el seu futur i el del seu poble. Vaig veure, com tothom que ho ha volgut, el vídeo de l’alcalde de Manlleu taja aquest estiu a Platja d’Aro. Puc opinar, com tothom, però no tinc un judici clar sobre sí o sobre si no. Ni quan vaig sentir que dimitia ni quan al final ha decidit que no. Cadascú farà. A mi, de la història, m’interessa el tros del mig. Reconec que alço les celles quan el jove alcalde diu, dilluns, que es retira a Montserrat a pensar i que després dirà. Res a dir, pot fer el que vulgui, però enmig de tant de soroll, la imatge silenciosa de Montserrat s’imposa. A mi m’agrada. M’agrada tan com, també, pensar que no cal anar-te’n a Montser-rat a pensar però que posats que quedi clar el que vas a fer, Montserrat, ho diu tot. L’alcalde diu, també, que aprofitarà per escriure -una novel·la- i que s’estarà a Montser-rat un parell de dies. Abaixo les celles. Un parell de dies per prendre una decisió vital i escriure una novel·la em sembla un «retir» exprés. No pots anar a buscar calma si vas amb presses. Dimarts al matí l’alcalde no s’ha retirat encara perquè el sento per les ràdios i dijous a la tarda sento que ja ha meditat i que es queda a l’alcaldia. Trobo que ha anat tot molt ràpid. Montserrat no vol -mai- soroll ni presses i trobo que tot plegat ha estat un vist i no vist. Montserrat exprés, en diria jo. Jo, que tinc debilitat pels «retirs» en silenci i per les novel·les a mig escriure i mai acabar, em faig preguntes. Li ha anat bé? Com s’ho ha fet per anar tan ràpid? Si ha vist la llum és que Montser-rat el deu haver il·luminat, però vista la rapidesa més que una llum deu haver estat un llampec. He vist transformacions més espectaculars però no n’havia vist de tan ràpides. És com si el sol fet de dir que te’n vas a Montserrat ja et calmi i entris en èxtasi mental, que és el que hi vas a buscar quan et retires. No? Vivim ràpid, massa ràpid, tant que quan fins i tot ens plantegem retirar-nos i viure en lentitud per pensar, demanem que la lentitud no sigui lenta sinó ràpida per no perdre el temps. I si fas això, trobo, que potser no perds el temps però si l’oportunitat. I no qüestiono la capacitat emocional de l’alcalde per meditar de pressa i prendre una decisió encertada. De vegades, a mi, només em cal fer un volt o fer una dormida o fins i tot, relaxar-me a la tassa del vàter. Tot són mètodes i tots valen si valen per a cadascú. Però… i la novel·la… De debò t’hi pots posar en un vist i no vist, a escriure, al monestir? Si no tens temps ni d’aclimatar-te… Se m’acut que això que ha fet l’alcalde no ha estat un retir. D’acord amb els temps que ens fan viure això ha estat una parada a boxes. En tot cas, si és per bé, me n’alegro, que hagi tornat a la cursa.

Article publicat a diari Regió7 l’11 octubre de 2020

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis