Nadal desangelat ( a Manresa)
Sap greu però la realitat és aquesta…
Fidel a la tradició em disposo a alçar-me dempeus damunt del tamboret i dir-vos el verset que m’he après per a aquest moment tan assenyalat del Nadal. M’alço, tremolós de no saber-me’l o de saber-me’l a mitges i no poder-lo acabar. No miro ningú, però em sé imaginar tots a taula pendents del que ara els versaré. Respiro, perquè vull fer-ho bé. Tanco un moment els ulls, inspiro i just quan em disposo a declamar, les imatges idíl·liques del Nadal que duc dins se m’esborren esborronades per les imatges que he tingut, els darrers dies, del desastre nadalenc amb què Manresa està tractant el Nadal. Tant se val siguis creient o protestant. O laic, com jo. No me’n sé avenir i com que no me’n sé avenir, no em puc controlar i sense control veig i sento, com si fos un espectador més, com em brollen de dins les paraules amb què no soc capaç de descriure tal esguerra. I del desembre congelat que tenia previst de recitar, la cosa esdevé un lament sobre el Nadal manresà desangelat que ens han muntat i ho sento, però em surt de dins i diu així: El Nadal desangelat és el que tenim al bell mig de la ciutat instal·lat. Inhòspit, fred i malgirbat. Desencisador. D’on ha sortit tal disparat? Si el Nadal és caliu, llums, flaires i emocions, això que han muntat amb el nom de Plaça del Nadal és als antípodes de tot i més. I res. Ves. Com es pot fer tan malament? Com es pot ser tan maldestre? Sembla fet expressament o tal volta no en saben més, i no sé quina cosa de les dues és pitjor. El Nadal és ambient, és atmosfera, és trobada, és llum és compartir i per fer-ho, fer-ho bonic és tan essencial com respirar. I si algú ho troba tal volta difícil de fer, els diré que no cal inventar res que ja està tot inventat i que si alces el cap veuràs que pobles i poblets d’aquí i d’allà creen petits i grans espais on el Nadal es respira, es veu, es transpira, es mira, es toca, es viu i, vist que som capital, ja els val. Només calien parades boniques de fusta, convertint la plaça en un espai somniat, màgic, atractiu amb artesans, venedors i degustacions i tot el que us vulgueu imaginar. Hi cap tot. Un Nadal desangelat és el pitjor que pots fer, abans no facis res. Mal il·luminat, mal tunejat, mal ambientat, mal posat, mal… de tots els mals possibles crec que han tingut la virtut, això de si, de no deixar-se’n ni un per aplicar. No s’aguanta per enlloc, fa pena, fa rasca, fa patir, fa poca cosa, fa fugir. I com que de responsables n’hi deu haver un munt, els dic que s’ho mirin amb humilitat i entonin el mea culpa i, si són valents, reconeguin que l’han cagat. Potser han tret la pista de gel i, ves per on… han patinat. Baixo del tamboret que encara prendré mal…
Article publicat al diari Regió7 el 22 desembre 2024
Li vaig demanar a la IA que em retratés Manresa per Nadal. I no, no ho ha encertat. Gens,