Notes, breus, de la Mostra d’Igualada 2012

El que té anar tard a escriure sobre algun esdeveniment recent és que, si bades, mentre t’ho penses et canvien algun responsable politic. A mi, amb la Mostra d’Igualada, m’ha passat. Ho explico al final d’aquest telegrama sobre la Mostra 2012 d’Igualada.

La Llotja. Si és una fira – i la Mostra és una fira – la LLotja professional és important. A Igualada enguany la Llotja ha aparescut centralment ubicada. Això és bo per al ” bussines”. De totes formes continuo pensant que el format d’estands – tradicionals de fires de mostres – no acaba essent el que una Mostra d’arts escèniques necessita. Convido a la reflexió i a la re-invenció. El primer que tingui una bona idea no cal que aixequi el dit. Que s’hi posi directament. Un art tan viu com l’escènic, quan el presentes dins stands…. jo diria que perd. Una altra LLotja – no només a Igualada – és possible.  Ep, ho penso jo. ( només?)

Debats. A la Mostra d’Igualada hi ha hagut debats. Taules. Sessions de formació. De tot el ventall de possibilitats em quedo sempre a mig aire en els debats. Sovint van ben encaminats però sovint acaba essent  una jam-session de pre-intencions. Sabem els problemes però no acabem de saber les solucions.  O no sabem com posar-nos-hi. O ens fa por posar-nos-hi i dir les coses pel seu nom. De vegades em sento cansat de seguir, només, plantejant els problemes.  Una mica més de valentia, una mica més de concreció i una mica més de punteria per encarrilar les demandes. o no?

Arts escèniques versus què? Els dos darrers anys ha planat per damunt la Mostra d’Igualada el fantasma d’una nova orientació global del certamen que, abanderada  per una presència eminent dels sectors editorial i multimèdia, convertis la Mostra d’arts escèniques en una mera comparsa de tot plegat. Bé, aqui és on arribo tard al comentari, ja que l’esmentada nova orientació duia el segell i l’empremta personal de qui fins fa pocs dies era responsable de l’ICEC ( l’ens del qual depèn la Mostra). I jo em pregunto, ara que Fèlix Riera és DIrector de Catalunya Ràdio i ja no és al capdavant de l’ICEC,  caldrà seguir tement per unes orientacions des de l’ICEC que facin tremolar, cada any, un certamen arrelat i amb sentit? Vaig ser en una taula rodona presidida per  Fèlix Riera i vaig tenir la percepció que el sr Riera tenia realment poca idea de la realitat d’aquest sector, de la seva complexitat i de la seva riquesa. I el qui vingui – escric sense saber qui serà – coneixerà el sector? Com és que, sovint, aterrent en politica persones – sens dubte capaces – però sens dubte també poc coneixedores de les diferents realitats dels respectius sectors on han aterrat?

A la foto, PostalExpress, de  Pere Hosta, a amb una sencill però eficaç proposta de carrer que vaig veure, amb gust pels carrers d’Igualada els dies de La Mostra.

COMPARTEIX