País de raves
Potser si que som un…
Catalunya és país agrícola i ramader. I en constant evolució. O involució, segons es miri. I els parlaré de l’últim producte conreat arreu i amb ganes: Les raves. Neixen sobtadament, creixen on menys t’ho esperes i fan miracles, allà on tenies un camp erm o un bosc trist, allò es converteix en un «paradís desbocat», un malson. No sé si té a veure amb el canvi climàtic, però quan el fenomen succeeix, no hi pots fer res. Posar-t’hi fulles. Les raves són una espècie en perill de creixement, com l’estupidesa. Hi ha molta estupidesa en els habitants d’una festa rave. Els seus instigadors són silenciosos, molt silenciosos quan la rave no està plantada, i molt, però molt sorollosos, quan la rave està en el seu moment àlgid, que sol ser un non-stop. I no t’assabentes que hi ha una rave a punt de florir si no ets d’ells. És un misteri com es convoquen, més aviat s’invoquen, i encara és més misteriós com hi arriben els participants que venen de llocs remots per instal·lar-se durant uns dies a llocs remots que solen ser, sempre, prop de casa d’algú. Si és casa teva, ja has begut oli. Aquests, els raveros, els reconeixereu ràpidament perquè bàsicament van bruts, mal vestits, molt penjats i del tot abduïts a la recerca de música electrònica que els abdueix d’una manera antinatural. Les raves són totes il·legals, se salten totes les lleis hagudes i per haver, i són tan curosos en aquest punt, que si han de fer alguna cosa que ensumen que és legal, automàticament deixen de fer-la. No fos cas. Les raves fan soroll, emprenyen, molesten, fan pudor, no tenen cap sentit i només s’entén que durin gràcies a l’estat etílic que sempre és present en una rave. Ja ens entenem. Si et toca una rave prop de casa et fots, t’has de fotre i esperar que als senyorets se’ls acabi el mono. O el menjar o el mam. Per no poder, no pots ni gaudir de la distància del seu aquelarre perquè la música sol ser infernal i eterna. El purgatori deu ser una cosa semblant a una rave. Catalunya és ara mateix un destí preuat i valorat pels ravers i això trobo que no diu massa de nosaltres i del país. Ens estem convertint en una reserva propícia per a les raves. Algun dia algú emprenyat agafarà el rave per les fulles i ja la tindrem armada. Mentre ells leviten, s’arrosseguen en aquest cas, tu no pots dormir. Ni viure. Han vingut a donar pel sac i crec que és una de les seves raons de viure. A mi, de prop, encara no me n’ha tocat cap, però entenc els que les han patit. Els que les fan són uns fills de la grandíssima rave. Ja ens hem entès.
Article publicat al diari Regió7 l’11 jumy 2023