Un dia o un altre havia d’arribar…
Sempre ens pensem que aquest moment no arribarà mai. I arriba. «Passat festes» és ara, aquesta setmana que avui acaba és la fatídica setmana de «passat festes», on, inexorablement, hem de fer tot allò que vam dir que «passat festes». He anat de bòlit tota la setmana, no s’ho poden ni imaginar, intentant fer tot allò que vaig dir que faria «passat festes». Ha estat infernal. Reunions, trucades, entregues de projectes, algun dinar, dos o tres cafès i algunes coses més que «abans de festes» no em venia gaire de gust de fer i que alegrement vaig procrastinar per «passat festes». Ho vaig fer, inconscient de mi, pensant que «passat festes» no arribaria mai, que era un moment indeterminat en l’horitzó del calendari que, arribat el moment, tothom oblidaria i jo me n’escaparia victoriós. Fals. Quan és «passat festes»? Quan marxen els Reis? Quan s’apaguen els llums? (això a Manresa no serveix gaire de referència perquè Manresa, els llums de Nadal, no els acaba de tenir ben encesos mai del tot. Que s’ho facin mirar. I dels Reis, en parlem un altre dia). El que dèiem: Quan a algú li dius que tal cosa o tal altra li faràs «passat festes», la gent no és que se’n recordi, és que no obliden mai la promesa. Jo crec que passen les festes més de pressa esperant que arribi el «després». I quan arriba «passat festes» arriba el daltabaix sense aturador. El munt de coses que pots deixar de fer per a «després» és digne de rècord. Des de quan deixem coses per passat festes? Jo crec que des del pont de la Puríssima, que el momentum Nadal ja ens va devorant l’espai mental i ja comencem a deixar coses per a després. És com tirar pilotes fora. I com més dies tens per deixar coses ajornades, més coses ajornades et trobes que arriben, totes juntes, aquesta setmana que avui, gràcies a Déu, acaba. Estic esgotat de posar-me al dia. Perquè la setmana acaba i amb ella ens comença a quedar lluny el record de la promesa feta abans de festes, cosa que aprofito per reubicar de nou les coses pendents. Jo, ara, ja començo a parlar que tal cosa la farem «abans o després de Setmana Santa», que és una manera de guanyar temps, fer les coses pendents de Nadal i intentar que la Setmana Santa, abans o després, ens permeti posar-nos al dia. I ja se sap que tot allò que no has fet per Setmana Santa sempre pots dir, amb convenciment, que ho farem abans no arribi l’estiu. I quan s’apropi l’estiu, ja ho saben, ho farem al «setembre». I així, un «sense viure» d’anar vivint a remolc del calendari. No em diran que a vostès no els passa o que no ho han fet mai…
La imatge és de Manresa il.luminada per festes de Nadal, creada per AI ( intel.ligènca artificial)