Qui sóc?
Vic 1964 i a Manresa des de ben petit i és des d’on treballo. Ara dormo ( i +) al Penedès.
Professional de la gestió Cultural i artística des de 1989. Productor, programador i distribuidor d’espectacles i arts escèniques. Organitzo, gestiono i presento quan cal actes i esdeveniments. Escric llibres, articles i guions.
Cultura en Acció
Benvingut al meu espai web. Aqui trobaràs les coses que faig, les que coses que em passen, les coses que sento, les coses que penso, les coses que m’invento, les coses que dic, les coses que escric.
Seguidor de Bob Dylan, m’agradaria haver conegut Houdini i sóc col.leccionista de dissabtes.
El valor de l’art està en l’emoció que pot transmetre. I l’emoció depèn de la qualitat de la creació i que aquesta estigui ben programada, ubicada i comunicada. Si no hi ha emoció o no hi ha públic no hi ha valor.
Si canvies la manera de mirar les coses, les coses canvien. Si, aquesta frase em va canviar la vida.
Treballo per l’emoció.
.el meu INSTAGRAM és….@peplageneral
Funambulista... com tu
Una vegada, després d'un salt al buit, el 2015, vaig fer una conferència TED. Sobre mi i sobre els funambulistes com tu. Si tens 18' i ganes d'escoltar, entra-hi, clicant la imatge. gràcies.
ORGANITZO ACTES I ESDEVENIMENTS
Organitzo el teu acte. Gran o petit. Amb cura, escoltan-te i procurant comunicar allò que cal i com cal. El dissenyo, l'escric, el " veig" i, si cal, el presento i faig de mestre de cerimònies. Actes - Gales - Debats - Llibres - i ho faig per a Institucions Empreses - Particulars - Entitats - Col.lectius... i per tu.
Faig XERRADES sobre ALZHEIMER
"10 coses que ha après amb l'alzheimer... tot i que jo no volia" és el titol de la xerrada-presentaciò que faig sobre ALZHEIMER. Per sensibilitzar, visualitzar, acompanyar, compartir... Demaneu-m'ho. vinc allà on sigueu a fer-la
SI CAL SOC MESTRE de CERIMòNIES
Presento actes. Al meu estil, que vol dir... parlem-ne. Actes d'empresa o socials. Actes culturals o de causes (in)justes. Dir el que cal amb un to, el meu, personal.
I passo a L'ACCIÓ PER CAUSES (IN) JUSTES
Activista cultural i social. Compromès amb causes, amb la cultura, amb col.lectius i entitats que treballen per coses que valen la pena i que interessen. I quan alguna cosa és d'interès... m'hi poso
COMIAT
Potser has pensat com t’agradaria que fos el teu comiat d’aquest món. Ens trobem i t’ajudo a pensar-ho i deixar-ho escrit
si se
dljqldjqdjqldjqldjqldjqldjqldjqldjqldjqljdqldjqjdlqjdlqdjlqdjlqjdlqdjlqjdj
jo que se
ldjqdjqldjqldjqldjqldjqldjqldjqldjlqdjlqdjqldjlqjdlqqllqdjqldjlqjljqlllllllllld
ser
dlqjldjqldjqdjldjqldjqdjqldjqldjqldjldjlqjdljdljdldjqljdldjdjlqdjlqjdlqdjjjjj
M'agrada
Que poc costa tenir dignitat. I quant de valor té fer-ho quan no et caldria complicar-te la vida. Bé per Rosalia. Tra-trà!
No m'agrada
Amb els feixistes de VOX ni aigua, ni abraçades ni…selfies. Encara que et diguis Rufian.
ESCRIC
Premiat als Premis Octubre de 1987 amb la ” Guia eròtica de la Catalunya endins”.
El 2014 publico “Perduts”, el meu primer llibre de relats. ( Edicions La Mínima).
Formo part del col.lectiu Narradors Centrals amb qui participo en el volum de relats “Tot és possible” (L’Albí 2014) i amb el col.lectiu ” Lola Palau” hem capgirat els 10 manaments amb el llibre ” Que Déu ens agafi confessats” ( L’alBí 2018).
Articulista i columnista setmanal des de dècades al diari Regió7.Els meus articles tracten temes d’actualitat ( o no) i quasi sempre amb un punt d’humor. He dit quasi.
El 2018 publico “Postals Presents per a una mare absent”(Edicions de l’Albí) un libre poètic vital i delicat sobre l’Alzheimer a benefici de la Fundació Pasqual Maragall.
i ara estic escrivint… Ai! que això no es pot dir.
No tinc mantres, però els estic buscant… Mentrestant practico “Cultura en Acció
Llibres
Perduts
Un llibre de relats de ficció, escrit per Pep Garcia. Relats de ficció. D'humor ( negre) de situacions quotidianes que no ho semblen. No són uns relats per canviar el món però si que canvien la vida dels protagonistes
Postals presents per a una mare absent
L'alzheimer va entrar per la finestra de casa l'estiu del 2011. La Maria "estava bé" però ja no estava sola. L'Alzh no tenia intenció de deixar-la...
Articles al diari Regió7... i d'altres escrits
Vigilem perquè ells… ens vigilen
Escric mirant pel retrovisor, per si em vigilen.. Vigilem perquè ells ens vigilen.. Tancar el tsunami, posar portes al camp. Article publicat al diari Regió7
No marxis… no marxis
En virtut no de cap llei electoral sinó només del meu estat electoral mental, he pensat que, vist on som, una mica de ficció ajudaria
Quins collons..! va dir ell…
Us juro que no m’ho he pogut treure del cap… Quins collons…! va dir ell… El de la foto és.. ell. Article publicat al diari