Precs i preguntes

precs i preguntes

Ja tremolo quan arriba el torn dels…

PRECS I PREGUNTES

Sempre hi ha un senyor a última fila que s’alça lent de la cadira i parla més lent encara, i que quan és el seu moment fa un soliloqui que invariablement sembla que no hagi d’acabar mai amb cap pregunta concreta i sempre amb una reflexió que de vegades no venia al cas i gairebé mai no du enlloc. Això sol passar gairebé sempre quan decideixes acabar un acte amb públic amb la innocent i perversa alhora invitació: Precs i preguntes! No he vist manera més segura d’enfonsar un acte que potser ha anat prou bé que mirar d’acabar-lo amb aquesta invitació al respectable. I tan bé que anàvem abans d’obrir torn de precs i preguntes. Jo per això no faig mai actes amb precs i preguntes i, per descomptat, no faig mai ni un prec ni una pregunta als actes on vaig. A més, acostuma a passar, que quan arriba el torn de les preguntes sol ser tard i la gent té ganes de marxar i aquella pregunta espatllada pot espatllar-te el sopar. I la gent va desfilant i l’acte va perdent gràcia. Si de cas, proposaria d’organitzar actes on només hi hagi precs i preguntes, sense acte previ. Com si fos l’hora del pati. També n’hi ha que fan preguntes molt personals, que interessen només a la persona que pregunta. També n’hi ha que quan fan la pregunta se’ls veu que encara no saben quina pregunta faran. I és cert, no ho saben. Surt el que surt.

Després hi ha els que afinen a fer una pregunta que posi entre les cordes els oradors, i també els qui se’ls nota que tenen algun tema pendent amb algun dels ponents. La venjança del micro. Hi ha preguntes que només fan la pilota. I reflexions que només fan la punyeta. Lícit però avorrit. N’hi ha que converteixen la intervenció en un lament o queixa o similar que van repetint a cadascun dels actes on van i que no aturen fins que no els treuen el micròfon. Ai! Un dia parlarem de la gent que no sap parlar amb el micro! Hi ha persones que fan preguntes per escoltar-se i respondre’s ells mateixos, i preguntaires a qui no se’ls entén mai, mai, la pregunta. Ni ells.

Els més top són els que, havent aconseguit una resposta a una primera pregunta, acaparen temps i micròfon per seguir debatent i repreguntant com si no hi hagués demà. Per això, fixin-s’hi que Jesucrist, que tal dia com avui va ressuscitar, no va cometre l’error, just abans de sortir del sepulcre, de demanar a la gent que hi havia allí si els semblava bé que fes efectiva o no la resurrecció. Déu nos en guard el debat que s’hauria muntat entre la gernació, que l’haurien cosit a precs i preguntes. Algunes a favor i d’altres en contra. I ell, segur, no hauria aclarit res i no hauria pas pogut ressuscitar. Encara hi seria.

Article publicat al diari Regió7 el 9 abril 2023

El senyor de la foto fent la pregunta l’hem ” triat” gràcies a la I.A.

COMPARTEIX