Perduts

L’any que em vaig perdre. Això va ser durant la segona pneumònia de la meva vida, l’any 2011. La segona en dos anys. Potser per sentir-se una miva veterà en aquest tràngol, el meu cap se’mn va anar i va escriure, sense jo poder ni voler-ho evitar, 38 relats. Tots escrits des del llit, iphone en mà. Després, dos es van perdre pel camí i tto va quedar en 36. Un dia, sense incorporar-me, vaig veure que els relats tenien coses en comú. I jo amb ells. Ens vam entendre de seguida. No són uns relats per canviar el món però sí que cada relat canvia redicalment – de grat o per força – la vida dels seus protagonistes. Perduts? Si, tots n’estàven, n’estem una mica de perduts. Alguns encara no s’han començat a buscar i d’altres no gosen. No sigui cas que es trobin. Però això… serà una altra història.