Protestes de salsa en pot

protesta

Ara toca, son moda les…

PROTESTES DE SALSA EN POT

Compres un pot de tomàquet o de salsa barbacoa. De calçots no, que malgastar-la seria un crim. No cal que et gastis un dineral, serveix igual tant si és dels pakis o del bon preu. Si ets refinat, la pots comprar en un establiment gurmet. No cal ni que la tastis. Te’n vas a un museu i ja ets, de facto, un activista en potència. Si aconsegueixes entrar la salsa dins del museu sense que saltin les alarmes ja ets tot un llicenciat en la causa. La que vulguis, això del tomàquet serveix per a totes les causes. La resta és fàcil, tries un quadre famós i hi llances el pot. I ja està. La resta, la salsa es fa sola. Quan la salsa es desclou al vol damunt del vidre que protegeix el quadre famós de qualsevol intent de llançament de salses tens uns segons per adherir-te tu al quadre, proclamar la causa que t’ha portat fins aquí i, en una versió de manual més treballada, si has aconseguit cinta de doble cara, t’adhereixes tu, de cos sencer, al quadre en qüestió mentre proclames el que hagis decidit proclamar. Tant fa el que proclamis, està empíricament demostrat que, al cap de pocs minuts, o hores si la cosa ha anat bé, tothom recordarà la marca de la salsa llançada damunt del quadre, probablement tothom recordarà el quadre i segurament ningú recordarà la causa per la qual es va fer tot.

Sé que ara els activistes s’estaran cagant en mi i pensaran que puc ser una bona diana per a les seves salses. Endavant, però amb compte que no tinc vidre protector, fem-ho bé sense prendre mal. Res més lluny de la meva intenció. Estic a favor, sempre, de totes les protestes; encara més, sempre m’he queixat de la falta d’imaginació i creativitat de la majoria de protestes, sobretot si hi ha els sindicats pel mig, als qui sí que els convindria una mica de salsa, per espavilar-los. Trobo, però, que el model performance de les salses damunt les obres d’art no està prou ben elaborat. El vidre que protegeix el quadre treu realisme al gest. La causa reclamada no té res a veure amb el quadre atacat i, per tant, el primer i el darrer que penses quan ho veus és què coi té a veure la gimnàstica amb la «magnèstica». I les proclames fetes, sí, ja ho sé, per les presses i el poc temps disponible abans no arriben diligents els guàrdies de seguretat del museu, són maldestrament proclamades i fa que t’oblidis quasi a l’instant del perquè de tot plegat.

Crec que a les unis s’hauria d’activar un postgrau o un màster de protesta. Com deia Becket –no ho deia, però ho faig per posar el nivell intel·lectual de l’article–, protesta més, protesta sempre, protesta millor. Ah! I crec que als súpers aviat vendran salsa especial per ser llançada en actes de protestar. Es forraran.

Article publicat al diari Regió7 el 13 novembre 2022. El pot de la foto és d’una foto de R7.

COMPARTEIX

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en pinterest
Compartició en print
Compartició en email