Putus coloms

colomsIA

PUTUS COLOMS

Odio els coloms. Em fa por, i fàstic, i nosa, i no necessàriament per aquest ordre, i sempre les tres coses alhora. De petit em feia por anar a la plaça de Catalunya de Barcelona perquè em pensava que els coloms vivien tots allà i que allà era, com ara, territori colom. I mirava de no anar-hi mai i no passar mai pel mig de la plaça. Encara em passa ara. Després vaig rebre una mala notícia: A Manresa, can Colom era, per excel·lència, la Plaça Sant Domènec. Ho vaig descobrir un dissabte al matí anant a comprar llegums amb la mare. Durant molts anys mirava de no passar-hi mai i, si de cas, si no hi havia més remei jo era dels nens que corrien i trepitjaven fort per fer-los volar i fer-los fora d’una vegada per sempre, però no era cap joc infantil, era pura supervivència. O ells o jo. Sempre guanyaven ells. I de donar-los menjar res per res ni somniar-hi. Si ja mengen tot el que rapinyen, qui voldria donar menjar als putus coloms? Aquests dies han estat notícia perquè l’Ajuntament ha enxampat una dona, in fraganti, donant-los menjar tot i que a la foto que li han fet quan l’enxampaven sembla més que siguin els coloms que s’estan menjant la senyora. No m’he pogut mirar la imatge més de 5 dècimes de segon. Em moro només de pensar-ho. El cas és que un cop enxampada, l’han multat, seguint les directrius de la normativa de civisme local i a més, el regidor del tema, Anjo Valenti – regidor de la policia i seguretat i altres menesters cabdals – n’ha fet un comentari victoriós per xarxes. Ui! Li han dit de tot. Se li han tirat al damunt. Potser sí que no calia mostrar el fet com un trofeu de caça major. Potser sí que hi ha d’altres temes més delicats a la ciutat que mereixen el mateix zel, o més, i dels que sí que, si es resolguessin, les autoritats locals podrien mostrar-se’n orgulloses. I tenen feina. Pels coloms i la senyora aquesta que els alimenta potser no calia ni un titular. Hi ha mals que no volen soroll i aquest potser no en voldria. I la plaça Sant Domènec, santa santorum dels coloms de tota la vida té ara mateix d’altres «destorbs» que hi fan més difícil el pas i la convivència cívica i que un cop resolts com Déu mana potser sí que donarien peu a treure pit. Va no se m’arronsin ara. I que consti que no saben com me n’alegro que els putus coloms siguin un objectiu a batre i tant me fa el que diguin els animalistes que, segur de segur, defensen els coloms fins a l’últim sospir. Doncs no. No sé què va passar un dia que els coloms es van pensar que això, les places de les ciutats on vivim, podria ser casa seva. I de fet hem perdut la batalla perquè així hi viuen sense immutar-se. Al territori Colom tu ets un foraster mal rebut. I no tinc cap dubte que el famós «tites, tites, tites» de persones amb cor, però sense seny que els alimenten amb trossets de pa ha fet i fa molt de mal. No ens en sortirem. Putus coloms.

Article publicat al diari Regió7 el  19 gener 2025

COMPARTEIX