Quan s’apropa Nadal ja no queden dies per res…
Abans-d’ahir ja vaig quedar amb algú que, per un tema que tenim entre mans, ens veuríem després de festes. Sí, després de festes, no després del pont, sinó després de les festes-festes de Nadal. O sigui demà. I la conversa, mentre buscàvem data amb cara d’atrafegats, ha anat evolucionant més o menys així: Quan dic demà vull dir que amb el calendari que ara mateix tenim als dits, si tenim en compte que avui és diumenge 5 abans del pont, el famós pont, i que després del pont, el famós pont, ve quasi enganxat un cap de setmana que ja ens porta de pet a l’última setmana abans del cap de setmana de La Marató –hosti tu, que n’és, de bonica, La Marató, i quina ràbia que fa que l’hàgim de fer cada any– que ja ens llança, ho vulguis o no, als dies previs de Nadal que són tan previs que ja és com si fossin Nadal atapeïts del tot d’un munt de coses que fem només els dies abans de Nadal i que t’impedeixen fer res que no tingui a veure amb el Nadal i que no pots ni aparcar enlloc i que quan, per fi, ens arriba el Nadal pròpiament dit –que és un sol dia, no ens n’oblidéssim pas– l’empalmem amb aquesta dèria tan catalana que tenim els catalans de celebrar també el Sant Esteve, que per a mi és més festa que el mateix Nadal i que després, de Sant Esteve a Cap d’Any, entre Pastorets, amics invisibles, canelons impossibles, regals per canviar, ressaques familiars diverses i tancament de l’any, deixa’m reposar una mica que, si no, arribaré al 31 estressat i no són maneres. I que el que toca, després del vals, és esperar als Reis, que això sí que no es toca. Entremig algun sopar, alguna escapada si pot ser i algun dia de quedar-te a casa dins del sofà mirant els llumets de fora, que, si no, no serem persona. Total, que amb aquest panorama hem decidit de mutu acord quedar per veure’ns concretament el dijous 13 de gener a la tarda. I encara més, com a prova que la trobada va de veres, hem marcat hora i lloc. I ens hem desitjat, naturalment, bon Nadal i que, si tot va bé i les variants –ai! les variants, si ara anem per l’òmicrom, per quina anirem al gener?– no ho impedeixen, ens veurem el dia que hem quedat. Ara friso per anotar-m’ho bé i no fallar el dia de la reunió, després del que ha costat. I ara que ho penso, ja no sé ni quin és el motiu de la reunió tan planificadament ajornada.
Article publicat al diari Regió7 el 5 desembre 2021