Res no és tan important i viure no costa tant ( Guillem Albà)

“Marabunta” de Guillem Albà & The All in Orchestra

Començo pel final, el titol que han llegit és el final,  perquè és així com acaba, ukelele en mà, l’espectacle-festa  de Guillem Albà i The all in Orchestra. Tota una declaració d’intencions vitals amb les que el clown Albà decideix posar en pràctica el que molts prediquen en la teoria: El bon rotllo, un estat vital positiu i moltes dosis d’amor. I humor. Quasi res. I el showman Albà, s’arremanga i s’hi posa. No és fàcil fer un show com aquest que, te’l mires, i dius…sembla fàcil de fer. Fàcil? Això que fan aquests paios de l’All in orchestra  – uf! I com sonen els músics…potentíssims! – i el paio aquest de nom Guillem Albà i de cos enèrgicament esquifit és molt dificil. Molt. Per això el recomano. Perquè sense inventar-se res estan inventant. Estant creant. Estan proposant un joc de clown i música per, durant una hora i mitja, ajudar a viure una mica més bé. Molt més bé. L’espectacle no té res i ho té tot. Això si, només si es prometen a si mateixos el “dificil” art de deixar-se anar. Si ho fan, el pallasso Albà els durà per camins quotidianament desconeguts, desenfadats, desempallegats de tot i de tothom. I dissabte ho va fer al temps que dedicava la nit al pallasso Monti traspassatara fa justament un any.  A l’escenari, Guillem Albà, – armat amb sencillesa, marca de la familia ( busquin i veuran d’on ve…) els convida a fer-ho. Com una teràpia. Com un show que només els pot deixar en millor estat del que han entrat. Un gènere dificil que beu de tots i que s’allunya de tots fins a fer-se proper i inèdit alhora.

Guillem Albà sap que té al darrera una impagable banda que quan toca arrassa amb tot i quan es posa a fer humor al seu servei esdevé el millor paraigua per a un showman solitari que se la juga en cada gag. I acabo pel final que és com acaba aquest pletòric i sencill showman made in Catalonia que és Guillem Albà i que recomano a programadors i activistes socioculturals del país que el tinguin en compte per farcir les programacions de petits i grans espais de gràcia – en tots els sentits – com aquest Marabunta Show. I és que al final diu l’essencial i, la veritat, em podia haver estalviat la resta si no fos que penso que Guillem Albà i els seus es mereixen que es parli d’ells i del seu art. I diu l’Albà: Res és tan important i viure no costa tant. I te’n vas a casa donant-hi voltes… Amb la Marabunta de Guillem Albà encara costa menys i es viu millor.

Gaudit al Teatre Coliseum de BCN, la nit del dissabte 17 de maig de 2014

COMPARTEIX

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Gràcies! Ens agradarà molt coneixer-te i que ens coneguis