Avui és diumenge però és..
És diumenge, fa olor de Sant Jordi. En farà tot el dia. I mirarem amunt, com sempre. Les últimes previsions preveuen la possibilitat de pluges. Avui? Un clàssic. Ja seria mala sort que tinguéssim la bona sort que plogués, però que ho fes per Sant Jordi… Catxis. Pobre país, rep per tot arreu i a totes hores. Si plou avui és que algú molt important ens vol enviar un missatge. Xocolata, tinc ganes de xocolata desfeta, que sempre he trobat que fa molt Sant Jordi. És d’hora i el moviment dels carrers indica que el diumenge no és normal, no ho serà. Sant Jordi és sempre extraordinari, com ho pot ser el pa amb tomàquet, que no hem aconseguit vendre al món com la gran aportació gastronòmica d’aquest país petit i estrany ple de lectors convertits en fans d’escriptors convertits en «estarlets» i de gent famosa que no escriu, potser, perquè són famosos. Sant Jordi també té llums i ombres. Si algú ens mira –el món ens mira?–, el retrat d’aquest país és impressionant. Extraordinari. La realitat és una altra, però avui no toca espatllar-nos el dia. Roses i llibres i roses dedicades i llibres ensumats com l’olor dels regals. I rànquings. Sant Jordi també és un rànquing, una competició, una llista, un munt de cues –reconec que és el que porto pitjor–, una desmesura un… no tinc adjectius per a Sant Jordi. No n’hi ha, i si n’hi ha no els vull, no em calen. Només demano, si no és demanar massa, que no potinegem Sant Jordi, que no el convertim en festiu ni en festa nacional, ni res ni cap altra cosa. Avui prou que patirem que és diumenge, perquè el que jo vull és que sigui sempre laborable, i que la gent s’escapi de la feina més o menys furtivament i faci mans i mànigues per regalar-se un tros de dia i que, atropelladament o no, cada rosa arribi a cada destí i cada llibre tingui dedicatòria. Aquesta és la màgia de Sant Jordi i sí, avui, no la tindrem. Amén. I cada escena sigui amb petó. I que els llibreters venguin molt, però, si us plau, que tampoc s’ho hagin de jugar tot a un sol dia. Som així els catalans. Ah! I, si us plau, que cap revisionista del moment no qüestioni res que si el drac mascle i la princesa femella, i que no hi fa res que sigui així, que ja sabem que és llegenda i que les llegendes són mentida. Però el dia de Sant Jordi és veritat i és tan potent i tan fràgil alhora que… no me’n sé avenir que entre uns i altres no ens l’acabéssim carregant. Que ja seríem ben capaços. I no pararé d’ensumar Sant Jordi en tot el dia, amb la rosa a la mà i el llibre al cap. I hosti, quin dia!
Article publicat al diari Regió7 el 23 abril 2023. Imatge feta amb IA.